Sincer, enjogassat i lúcid, Joan Sallent i Tatjer (Navarcles, 1926) reconeix que "ara m'adono com devia disfrutar Joan Vilanova quan dibuixava". Reconegut per la seva creació pictòrica, qui és un dels grans representants de l'art bagenc del darrer segle es confessa davant del llibre Refranys il·lustrats, un centenar de recreacions costumistes, detallistes i amb dobles intencions de frases fetes i dites de la llengua catalana elaborades a partir del treball amb el llapis i la tinta. El volum, editat pel segell local Zenobita, es presenta avui (20 h) al local del Cercle Artístic de Manresa, amb presentació a càrrec de Josep Maria Massegú, qui és també l'autor del pròleg.
Del refrany "Caga el rei, caga el papa i de cagar ningú s'escapa" en treu Joan Sallent el dibuix d'un nen que admira una estesa de caganers en un aparador. La mullena que pateix un home sota la pluja, amb tres ciutadans ben protegits que li presten un paraigua il·lustra "Quan era mort el combregaven". Una bucòlica estampa floral acompanya "La primavera la sang altera". I dues mostres de l'humor de l'artista: a un espectador li cau un lluitador al damunt en el dibuix que pertany a "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era"; un marit arrossega un carruatge amb la dona i els fills a sobre, amb uns quants cistells plens al costat, com a correspondència a "Home casat, burro espatllat".
