Tiet i nebot per unir cinema i música en directe al teatre Kursaal

El director és el tiet, i el compositor el nebot. Tot queda en família. Però, en contra del que és habitual, les projeccions no són de cinema mut o experimental, sinó que són curtmetratges de ficció comercials, com el multipremiat 'La Culpa', de David Victori. Per tant, s´hi podran escoltar els diàlegs, el soroll ambiental dels vehicles, d´un tret...

Ja estan ben sincronitzats?

Miquel Coll (MC) - Si no estiguéssim ben sincronitzats, no ho faríem.

Jordi Coll (JC) - És indispensable.

Com s´organitzen per treballar plegats i aconseguir bastir un projecte com aquest?

JC- Treballem molt a gust junts. Jo potser tinc més experiència en el camp orquestral, de traduir la música ja feta a un camp més pràctic, perquè sóc violinista, toco en una orquestra i dirigeixo habitualment. Però també la meva feina és fer d´enllaç entre ell, que és el creador, i els intèrprets. Sóc el nexe i intento plasmar el que ell ja ha escrit, traduint-ho a una orquestra de cambra de corda. Per exemple, en el curt 'Terroristes anònims', que té una música gairebé balcànica, s´hauria de fer amb una tuba, però ho hem adaptat. Com ho fem? Valorem com traduir-ho, intento fer unes primeres orquestracions i ho traslladem a l´orquestra, i l´hi ensenyem per veure si és prou fidel. És un procés molt maco.

MC - Ei! Que jo també sóc a l´escenari amb un tres cubano, la flauta travessera, el pifre, una flauta de plàstic amb la qual vaig començar a estudiar, i l´harmònica... però potser al final trauré un altre instrument. A poc a poc, em vaig trobant gent amb les mateixes passions que jo i la mateixa manera d´enfocar-les. Els reptes no són un problema. El bo és agafar el problema i convertir-lo en un repte. I a mi m´agrada molt del Jordi que coneix tot el món de l´orquestra, de l´instrument, de l´intèrpret... però a més una de les seves passions és gravar, sonoritzar, la tecnologia... És interessant perquè sóc més de la producció, de gravar tècnicament, però també he estudiat flauta travessera. És com un cercle que es creua.

També en aquest projecte ha anat agafant pes Gerard Riudalbàs, de Sant Vicenç de Castellet, un noi a qui vaig demanar que ens vingués a ajudar en la sincronització, perquè va arribar a un punt que podia arribar a ser un problema: no podia estar tocant i tirant vídeos! I acabes topant amb algú que també passa a ser una peça vital i, per això, si et planteges un altre projecte ja te´l planteges amb aquesta gent amb qui et trobes a gust.

JC - Vam començar a moure tota la maquinària d´aquest projecte al Conservatori i vam haver de fer el muntatge nosaltres mateixos, aconseguir la pantalla, no hi havia tècnic de so... Aquí al Kursaal podrem comptar amb el Nyanyo [el tècnic manresà Joan Antoni Castaño].

A l´hora de plantejar-se fer en directe la música de les seves bandes sonores, quina part de 'La Culpa' és de David Victori?

MC - No hi té res a veure. Li vaig trucar per dir-li: «vull fer això i m´agradaria molt que hi hagués 'La Culpa'». I ell va dir: «evidentment, vull que hi sigui». Però no hi té res a veure. Va venir al concert del maig passat i va fer la presentació.

L´embrió del projecte no va sorgir en la gravació de la música de 'Zero' [el darrer projecte de Victori amb Coll], que es va fer al Conservatori, amb la Camerata Bacasis?

JC - Precisament és arran de treballar plegats en aquest projecte que després ens vam atrevir a gravar la música de 'Zero'.

MC - Estàvem assajant quan vam gravar de la música de 'Zero'. I 'La Culpa' crec que hi ha de ser, perquè per a mi és un curt molt important i que m´agrada molt. I a més, ja hi vas treballar tu.

JC - Sí, i per això quan la Bacasis va proposar de tornar a fer una proposta original i en relació amb el cinema, de seguida se´m va encendre la bombeta. De fet, la meva primera idea va ser amb 'La Culpa'. Un curt en el qual havia participat, hi havia posat alguns moviments i potser és la que coneixia més, i em va semblar molt original traduir tots els efectes, la tensió... Si escoltes un tema de Harry Potter i et fixes en la música, t´imagines l´orquestra tocant, però treure tots els efectes a 'La Culpa' i ser capaç de passar-los a una orquestra de corda, a més amb el soroll ambiental... I llavors va ser quan ens vam plantejar d´afegir-hi els altres. Per què no hi posem 'Terroristes anònims'?

I es va embolicar la troca...

JC - Quan a la Bacasis van dir de fer alguna cosa amb cinema, el primer que se t´acut és tocar temes coneguts: d´Ennio Morricone, de John Williams... el més típic. Però volem fer alguna cosa més espectacular. Doncs posem-hi imatges... Fas la banda sonora d´'El Rey León' i projectes unes imatges. I això ja ho havíem fet amb el primer projecte de Bacasis. Doncs fem un pas més, amb la sincronització de música i imatges. I jo vaig dir, d´acord, però fem-ho amb algú d´aquí.

En haver disseccionat les bandes sonores, la música de cinema hauria de tornar a ser més artesanal i no tan tècnica?

MC - Crec que no. Crec que està bé anar enrere per trobar l´ànima, que potser ara hem perdut amb la digitalització de tots els paràmetres de la vida. Però per poder aplicar aquesta essència que està latent, però s´ha perdut, usant les eines que tenim ara. És interessant anar als inicis, quan segur que hi havia l´essència perquè la tècnica no hi era i s´havien d´enginyar tot tipus d´històries. I sí que ara hi ha molta palla a la qual falta aquest punt d´essència, però això hi serà sempre.

Quina banda sonora li agradaria escriure, a Miquel Coll?

MC - No ho sé, perquè encara no l´he escrit. Però sempre he pensat que m´agradaria poder fer una pel·lícula semiindependent. Per això, un curt que he fet, que es diu 'Burned', espero que sigui pel·lícula. És un projecte ianqui amb l´actriu Maika Monroe, que ha fet 'It follows', 'The guest'. Vaig fer el curt abans que fos famosa. És un tipus de cine que m´atrau molt. És com si desenvolupéssim 'Reacción', combinant efectes, aprofitant el motor d´un cotxe o el tancament d´una porta.