Gabriel Poch Sabarich (Igualada, 1953) va tenir "una idea": fer un llibre invendible per donar-li el valor de l'exclusivitat, tant a la seva creativitat plàstica com a les aportacions, en forma de text manuscrit, de les personalitats rellevants "que han confiat en mi".

'Barcelonagrafia' és un llibre joia, amb una tirada de 250 exemplars, cadascun dels quals numerats i signats per l'artista. Es presenta dins d'una caixa-estoig de fusta dolça, construïda al Centre Especial de Treball Shalom Taller (que treballa la inserció de col·lectius en risc d'exclusió), i conté les opinions sobre Barcelona de 43 escriptors, pensadors, periodistes, cantants... que al llarg d'una vintena d'anys Poch ha anat recollint i il·lustrant amb els seus gravats.

El llibre de col·leccionista de Gabriel Poch no es ven. La Diputació de Barcelona, que és qui l'ha finançat, i el mateix autor són els encarregats de distribuir els exemplars que s'han editat, ja sigui com a present institucional o bé perquè figuri en el catàleg d'institucions com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi o la Sorbona, la Universitat de París.

La llista de manuscriptors inclou des de l'abat Cassià M. Just (Barcelona, 1926-Montserrat, 2008) fins al germà de l'artista, Paco Poch (Igualada, 1951), que com a productor i distribuïdor és membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Hi ha anoiencs: Antoni Dalmau, Celdoni Fonoll... Polítics: Salvador Esteve, a qui Poch fa un especial homenatge amb una referència a Francesc Pujols (Martorell, 1882-Barcelona, 1962) per agrair-li la seva implicació en el projecte quan presidia l'ens provincial, Pasqual Maragall... Escriptors: Pere Gimferrer, Baltasar Porcel... Músics: Luis E. Aute, Pau Riba... I les seves aportacions van des de l'apassionat "Barceloooonaaa!!! Sí, sí, m'agrades", de l'actor Lluís Homar, fins a la reflexió de la novel·lista M. Aurèlia Capmany: "de quina Barcelona voleu que us parli?". Passant per la reivindicació de l'actriu Lloll Bertran: "no vull ser només el destí turístic més visitat o la ciutat que, per renovar-se, ha de destruir l'antic i omplir-se de nyaps". O bé per l'enumeració de l'escriptor Emili Teixidor: "el poble de Barcelona=el poble de Gràcia, el poblet d'Horta [...], la portera de la Pedrera, el negre de la xocolata Tupinamba...".

Un dels qui van ser "escollits per mi capriciosament per ser en el llibre amb un manuscrit" és Lluís Raluy, una de les ànimes del circ Raluy, on ha fet d'acròbata, trapezista, home bala i, ara, de pallasso de cara blanca. "Quan em va explicar la idea, primer no vaig entendre res, i després em va apassionar", diu Raluy, que actualment té el circ instal·lat a Manresa.

Poch, llicenciat en Belles Arts i que va treballar 20 anys com a delegat per Espanya i Portugal de Pierre Cardin fent tasques de disseny i publicitat, destaca que en aquest llibre "cadascú ha fet el que volia".