L'escriptor, dramaturg, actor, intel·lectual polièdric i premi Nobel de literatura l'any 1997, Dario Fo, va morir ahir als 90 anys a Milà, on fa uns quants dies va ingressar per problemes pulmonars. Fo, el juglar de la literatura italiana i fuet satíric de la política i de la religió, deixa en herència un centenar de llibres i obres teatrals, com la inoblidable Mistero Buffo (1969), un dels seus tresors més aplaudits internacionalment.

Dario Fo va néixer el 24 de març del 1926 al petit municipi de Sangiano, província de Varese (nord d'Itàlia), i va estudiar pintura i arquitectura, encara que aviat va fer els seus primers passos en el món del teatre, un àmbit en el qual va desenvolupar la seva faceta més admirada i que li va valer el premi Nobel de literatura l'any 1997. Com a dramaturg, va sacsejar sense compassió la política italiana i la religió a base d'ironia i sornegueria, fet que en ocasions li va suposar patir la censura i protagonitzar grans polèmiques amb el Vaticà.

Durant la seva carrera va estar acompanyat per la seva dona, l'actriu Franca Rame, que va morir el 2013. Amb ella va formar un binomi intel·lectual consagrat a un teatre polític i satíric amb el qual van narrar els problemes de la societat del seu temps.

Desenganyat de la política, en els darrers anys havia mostrat suport al Moviment 5 Estrellas de Beppe Grillo, a qui considerava el capitost de l'esperança, després del govern de Berlusconi, amb qui va ser especialment dur i a qui no va dubtar de ridiculitzar en diversos espectacles i monòlegs. En conèi-xer la mort de Fo, Grillo va escriure "Estaràs sempre amb nosaltres", al seu blog d'Internet.

L'escriptor Roberto Saviano va assegurar que "ho dec tot" a Fo i a Rame, i l'escriptor i periodista Erri de Luca va afirmar que "avui ha mort el premi Nobel més alegre de tots els temps. En comptes d'una llàgrima, li devem un somriure".

Entre el centenar d'obres que va escriure també hi ha les de teatre, com Morte accidentale di un anarchico (Mort accidental d'un anarquista), Non si paga, no si paga!, i el volum C'è un re pazzo in Danimarca (Hi ha un rei boig a Dinamarca). Aquest any va publicar Dario e Dio, on parlava amb la periodista Giuseppina Manin sobre qüestions com Déu, i Darwin ma siamo scimmie da parte di padre o di madre? (Darwin, som monos per part de pare o de mare?), on es pregunta sobre l'origen de la vida en un llibre que incorpora els seus propis dibuixos.

Dario Fo va ser pura dinamita: inconformista, polèmic, crític, bromista, activista, una mica impertinent a vegades, amb profundes conviccions polítiques i un referent de la política italiana d'esquerres.