Moisés Galindo (Súria, 1963) va veure l'any 2000 un reportatge del programa 30 minuts sobre el retrocés del mar d'Aral: el que va ser el quart llac més gran del món actualment està condemnat a la desaparició de la seva part sud. "Era un reportatge dramàtic i poètic a la vegada, amb imatges de vaixells encallats en un desert fruit de la retirada del mar i declaracions de veïns que havien tingut el mar a la porta de casa i ara el tenien a 40 quilòmetres", explica. Va tenir la idea de transformar aquella informació en un poemari, però va haver de deixar reposar el projecte perquè no trobava la fórmula de plasmar-ho. Mentrestant va publicar dos llibres de poesia, Visegrado Hotel (2011, a la xarxa a la plataforma Parinacota Ediciones) i La formas de la nada (2015, en paper per Ediciones de La Isla de Siltolá). I ara arriba la publicació d'Aral, un llibre de 64 pàgines que ja és a la venda a la web de Parnass Ediciones, i es presentarà dilluns (19 h) a l'aula d'escriptors (5a planta) de l'Ateneu Barcelonès.

Quan va veure el reportatge del 30 minuts, tot el que sabia Galindo del mar d'Aral (situat entre l'Uzbekistan i el Kazakhstan) era "el que em sonava dels exercicis de mapes de geografia i història de quan era petit". Després va buscar informació sobre la problemàtica mediambiental, que també era econòmica i de salut pública. "Volia entendre per què retrocedia el mar, i me n'explicaven coses, però no m'ho podia creure. Estava impactat perquè l'home fos capaç de fer això. Havia d'interpretar i comprendre el fenomen, perquè no em sortia de traslladar-ho a l'escriptura", apunta.

Realisme màgic

El surienc, crític literari durant anys a Regió7 i a diferents publicacions culturals, afegeix que "tot semblava sorgit del realisme màgic, com una novel·la de Gabriel García Márquez, El otoño del patriarca, en què diu que els americans s'han endut el Carib per pagar el deute extern. Però es tractava d'una veritat dramàtica". Després de tenir aparcada la idea durant molt de temps, i després de determinades lectures, el projecte va revifar. "L'única manera d'entendre-ho era fent servir el llenguatge poètic i se'm va acudir de fer petits poemes en prosa. I potser el més difícil va ser trobar l'equilibri entre les dades objectives i la veu en primera persona del mar, que explica que està desapareixent. És la subjectivitat d'un ésser que sap que s'està morint", exposa Galindo. L'editora de Parnass, Amalia Sanchís, ha qualificat el treball del surienc de relats poètics, en els quals fa servir imatges i també hi ha el ritme de la poesia.

L'edició d'Aral ha anat molt seguida de la de Las formas de la nada, que és l'inici d'una trilogia al voltant de la idea de la desaparició (la segona part ja està enllestida). "Tenint en compte com està el panorama editorial, he tingut molta sort", destaca el surienc, que ara viu a Empuriabrava. En l'acte de dilluns hi intervindran l'editora i "l'amic i també poeta" José Antonio Arcediano.