La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va ser l'emplaçament que el genial director cinematogràfic Orson Welles buscava per ambientar el film Campanades a mitjanit, cinta elevada pels crítics i els experts a la categoria d'obra cabdal del setè art. Les columnes i els murs de l'església medieval van ser imprescindibles per rememorar l'època que Welles volia recrear i per aquest motiu els responsables de l'Acadèmia del Cinema Europeu (EFA) van distingir ahir el complex medieval amb el títol de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea.
Es tracta d'una distinció que fins ara només han rebut set emplaçaments més arreu d'Europa i és el primer que s'atorga a una antiga localització cinematogràfica a l'Estat espanyol. L'objectiu és posar en valor la cinematografia europea i, sobretot, els grans films que han passat a la història com a obres de culte i que són essencials per entendre la història del cinema. Quan els responsables de l'ens europeu van trepitjar ahir el complex medieval de Cardona -gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat- deien haver descobert "la màgia" que Welles buscava i que va imprimir en la seva cèlebre pel·lícula. El castell és un emplaçament on s'han rodat diverses produccions i, de fet, aquesta mateixa setmana s'hi han enregistrat escenes de la minisèrie basada en el best-seller d'Ildefonso Falcones La catedral del mar.
Atraure els cinèfils
Hi va haver un punt d'emoció quan l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va retirar la cortina que tapava la placa distintiva, juntament amb els vicepresidents de l'acadèmia europea, Mike Downey i Antonio Saura. Era el moment oficial en què Cardona entrava en el selecte circuit d'espais emblemàtics del cinema, en què l'acadèmia europea posava la catifa vermella a la col·legiata i se la situava al mateix nivell de les escales d'Odessa (Ucraïna), que Sergei Eisenstein va immortalitzar en la seva gran obra El cuirassat Potemkin (1925), o la nòria de Viena, que apareix a El tercer home (1949), film dirigit per Carol Reed i en què Orson Welles figura en el repartiment.
Per a Estruch es tracta d'un distintiu "molt important" perquè situa Cardona en el món cinèfil, tot i que ell mateix recordava ahir que molts productors escullen la col·legiata de Sant Vicenç com a plató per enregistrar els seus films. "Ens dóna encara més projecció i és important per atraure un nou tipus de visitant, el que vol visitar espais històrics del cinema. A part, també creiem que és una manera de despertar més l'interès de productors que vulguin venir a gravar aquí", afirmava l'alcalde. Es tracta d'un títol que rep Cardona i que enllaça amb la voluntat de l'equip de govern de difondre l'empremta que Welles va deixar al poble amb el rodatge de la seva pel·lícula, que va ser guardonada al festival de Canes l'any 1966. Per a la directora dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central, M. Àngels Blasco, "es tracta d'un reconeixement que també projecta el conjunt del país".
Entre els rostres vinculats al món del cinema presents ahir a Cardona, hi havia el d'Ángeles González-Sinde, que és membre de la junta directiva de l'EFA i va ser ministra de Cultura entre el 2009 i el 2011, que destacava la importància de la distinció que rebia Cardona. "El cinema és el millor espot publicitari que es pot fer d'un territori. Molts de nosaltres no coneixeríem Nova York o Tòquio, si no fos per les pel·lícules. El cinema és la promoció més rendible per a una ciutat o un país".
La candidatura de Cardona per rebre la distinció de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea va ser presentada per l'Acadèmia del Cinema Català, que és membre de l'EFA, amb el suport de l'Ajuntament de Cardona, la Filmoteca de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat. Es va gestar a partir de la commemoració dels 50 anys de l'estrena del llargmetratge i del centenari del naixement del director nord-americà, que es va celebrar l'any passat en aquest municipi del Bages.
Un gran dia per al cine català
Qui estava exultant era la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, que va viure la jornada d'ahir, també, com un reconeixement dels seus col·legues europeus a la institució que encapçala. "La nostra acadèmia és l'única que és dins de l'EFA sense tenir un estat al darrere. El fet que els responsables de l'acadèmia europea s'hagin reunit a Cardona i s'hagi rebut aquest distintiu, fita en la qual hem treballat intensament, és una manera de dir que existim i que som actius", destacava Passola a Regió7. Per a la productora catalana, el reconeixement "situa el municipi en un circuit selecte en què poques ciutats han entrat".
L'actor Juanjo Puigcorbé va ser present a l'acte d'ahir com a responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona i destacava la importància que municipis petits com Cardona rebessin el títol que ahir va rebre la col·legiata de Sant Vicenç. "Nosaltres ajudem a planificar polítiques als ajuntaments i també donem suport a entitats. En aquest cas, estem al costat d'un Ajuntament i d'una institució cultural per impulsar aquest espai emblemàtic".
Actors de diferents països i tècnics de moltes nacionalitats van estar fa més de cinquanta anys sota les ordres d'un dels directors més brillants de la història del cinema. La col·legiata de Cardona es va convertir en el gran plató d'Orson Welles i amb aquest distintiu el municipi posa el seu gra de sorra per immortalitzar el seu llegat cinematogràfic.
