Anna Llorens: «Escric per entendre'm a mi mateixa, per tenir una mirada exterior»

No és gaire habitual veure dedicatòries per a les àvies. Diu que ella és qui va entendre el relat abans que ningú. Per què?

En l'inici de tot això hi ha un text que vaig escriure on el protagonista era un noi anomenat Evan. Una història dramàtica, amb una carta d'amor a una noia que es diu Brooke. Després vaig redactar altres històries, però no tenien res a veure les unes amb les altres. Fins que un dia la meva àvia em va suggerir que les ajuntés.

Li va fer cas, doncs?

Jo tenia 18 anys i no em veia capaç d'escriure sobre persones de 25. Encara que no ho sembli, en aquestes edats, set anys és molta diferència. Per això vaig preferir rebaixar l'edat dels personatges i, sí, vaig unir aquelles històries independents per fer una novel·la. L'àvia estava malalta de càncer i es va morir, i escriure em va ajudar a entendre el procés que patia. De fet, sempre he escrit per entendre'm a mi mateixa, per tenir una perspectiva exterior.

«Huellas encuadernadas» se situa l'any 2020 a Nova York. Els protagonistes són adolescents, i els temes, la família, el conflicte generacional, l'amor, el sexe,... Per què li interessaven aquestes qüestions?

No havia estat mai a Nova York, però volia situar l'acció en aquesta ciutat perquè és el centre del món. Quan vaig començar, jo feia 2n de batxillerat a l'institut Lacetània, i els personatges tenien la meva edat: alguns semblen més adults, i altres, més infantils. La veritat és que me'l vaig rellegir molt, i vaig fer-ne vint-i-tres revisions. No volia que se m'escapés res.

I aleshores se'n va anar a Nova York. Era un deute pendent que tenia amb la novel·la?

Tenia moltes ganes d'anar-hi i vam fer el viatge amb la meva mare fa un any. Vaig poder recór-rer els carrers i les cases dels personatges que només havia vist al Google Maps. He d'admetre que em va caure alguna llagrimeta.

Parlant de Nova York... Paul Auster és un referent?

En vaig llegir alguna novel·la fa anys, però d'on he begut molt per fer el llibre ha estat de la sèrie de televisió One Tree Hill, un dels personatges principals de la qual es deia Brooke. Tampoc volia situar l'acció a Manhattan, sinó en algun barri residencial. Buscant, vaig topar amb Forest Hills, a Queens, i em va agradar. És una zona amb varietat d'habitatges: edificis alts, casetes pobres, cases riques, un institut, etc. I és, per cert, on viu el Peter Parker, l'alter ego de Spiderman.

Un dels elements més suggeridors de l'argument és la presència d'uns xips que indiquen l'estat d'ànim de la gent. Què volia aportar amb això al seu relat?

Volia escriure una història normal, però amb algun ganxo afegit a les aventures dels adolescents. Ara estan de moda les obres distòpiques, com Divergente i Los Juegos del Hambre, tot i que jo no volia crear una peça futurista ambientada a l'any 2050, sinó en un futur molt més proper. Per això vaig pensar en una Nova York on s'intenta que no torni a haver-hi cap guerra mundial i es creen uns xips que reflecteixen les emocions de la gent, un element molt útil per evitar els mals governs i els mals governants. Si en algun lloc del món hi hagués una innovació així, seria als Estats Units.

La seva novel·la de debut ens arriba a través de l'autopublicació. Per què va optar per aquesta solució per donar a conèixer la seva obra?

Avui dia, el que ven són els llibres que fan els youtubers, i moltes coses bones queden amagades. És difícil que les editorials et facin cas, i vaig estar buscant informació fins que vaig topar amb el departament d'autopublicació de Penguin Random House i em van agradar les condicions: els drets són teus. Et creen una pàgina web i t'ajuden durant el procés.

No va pensar a presentar la novel·la a un premi?

El problema dels concursos és que perds els drets de la teva obra. Per això, quan a la pàgina fanfiction.com vaig veure la publicitat de Penguin Random House, em va interessar.

I li asseguren una bona presència a les llibreries?

Quan algú demana el llibre, es triga dues setmanes a fer-lo.

No hi ha estoc?

Si en alguna llibreria el tenen, sí, però si no, s'ha de demanar.

En la contraportada, on hi ha la seva ressenya biogràfica, podem llegir: «tuvo una infancia y una adolescencia difíciles, pero leer y escribir la ayudó a seguir siempre adelante». No és gaire habitual despullar la intimitat d'aquesta manera.

Ho vaig posar perquè volia que s'entengués la motivació. Cadascun dels personatges té alguna cosa meva, el seu drama particular, però jo no sóc cap d'ells. N'hi ha un, la Cala, que és com una nina, i jo, quan tenia quinze anys, volia ser així, però ara no, afortunadament.

I ara què?

Tinc tres projectes oberts, tres novel·les parcialment escrites. Només puc llegir un llibre alhora, però ara mateix tinc tres històries començades. De moment, sé que la literatura no és la meva feina, però tant de bo ho sigui algun dia. Una de les novel·les passa a França, on ja he anat per veure escenaris, i l'altra, a Hollywood. Encara no hi he pogut viatjar, però ja ho planejo amb una amiga.