L'Ajuntament de Cardona acull a partir de demà divendres i fins al 7 de maig una exposició carregada de misteris que vol posar llum a una imponent col·lecció de retrats que custodia l'arxiu local des dels anys 60. El projecte «Rostres de guerra. Cardona 1936-1938» està comissariat pel surienc Jordi Algué (1977) i exhibirà 48 fotografies que formen part d'un conjunt de 969 imatges sobre les quals pesen unes quantes incògnites: qui són els personatges que hi surten? Per quin motiu es van fer les fotografies? Qui en va ser l'autor? Com van anar a parar als fons documentals de la vila ducal?

«Jo crec que som davant d'un conjunt únic per a una població de les característiques de Cardona», afirma Algué: «conec un altre fons fotogràfic similar que hi ha a Ulldecona. Són retrats de cos sencer de la gent que hi havia al poble l'any 1940. En el nostre cas, el format de les instantànies és el que avui en diríem foto de carnet, i pertanyen al període comprès entre el 1936 i el 1938».

L'origen d'aquesta història és un fons de 969 fotografies que es conserva a la Col·lecció d'Història Local de l'Arxiu Històric de Cardona. Una anotació en un inventari dels anys 60 proporciona la primera notícia: «conjunto de cuatro cajas y un paquetillo, conteniendo clixés y negativos de fotos, de diferentes personas».

Durant dècades, però, no se'n va saber res més. Fins que l'any 2006, gràcies a una subvenció del Memorial Democràtic, es van digitalitzar totes les fotografies, realitzades amb la tècnica de la placa de vidre (en format de 4,5 x 5,75 cm), excepte un gruix de 160 que es van fer amb pel·lícula de nitrat i polièster. La intenció era poder identificar el nombre més alt possible de persones, i es va aconseguir posar nom i cognoms a prop de 400 retratats. «D'aquells informants, ja no en queda cap de viu», indica Algué, que remarca que entre ells hi havia un home que sortia en una de les imatges «i no recordava haver-se-la fet».

Vilatans i forasters

«Les fotografies ens mostren persones que eren a Cardona entre el 1936 i el 1938», apunta el comissari de l'exposició. Hi ha gent del carrer, alguns en mànigues de camisa, d'altres amb abric, nens petits, gent que mira a càmera; la majoria són retrats de tres quarts, tenen un únic fons neutre i «la mateixa llum, creiem». Entre les persones identificades hi ha José Aramburu Luque, director de les Mines de Cardona de la Unión Española de Explosivos, que el 1936 va fugir. Entre els retrats trobem quatre individus amb fusell, un que porta pistola i, fins i tot, un que alça una falç.

Algué afegeix que també «hi ha un grup d'imatges de 190 militars que formaven part del segon batalló disciplinari de l'Exèrcit de la República, dirigit per Rafael Miralles Bravo, i que va arribar a final del 1937 al castell de Cardona per custodiar presoners. Un altre aspecte destacat és que només hi ha una dona, que es coneixia com la Seca».

Les 48 fotografies que s'exposen a l'edifici consistorial mostren gent del carrer, així com personatges que s'agrupen en quatre categories: «militars, víctimes de la guerra, gent coneguda de la localitat i membres de partits polítics». Entre aquests darrers n'hi ha un amb una corbata del PSUC, un altre amb un pin de la CNT, un que duu una gorra del POUM...».

Un dels misteris del conjunt té a veure amb l'autor de les fotografies. La primera hipòtesi que va prendre cos assenyalava el fotògraf cardoní Domènec Garrigó, però posteriorment també s'ha atribuït a Joan Bajona, un altre retratista local, amb estudi al número 2 de la plaça de la Fira, al costat del consistori, «de qui sabem que va facturar fotografies de carnet electoral a l'Ajuntament».

Aquest document va ser una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya l'any 1935, on hi constaven les dades personals del votant i una fotografia. «El govern va enviar una màquina de fotomaton al poble», explica Algué: «però el format dels negatius conservats no es correspon amb el d'aquests aparells, que aleshores ja disparaven quatre imatges. Potser el que va enviar la Generalitat va ser una càmera fixa». Queden moltes preguntes sense resposta, però la investigació continua.