Els arqueòlegs ja han donat el tret de sortida a la campanya arqueològica d'estiu al jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, al Lluçanès, que enguany té uns col·laboradors especials, una quinzena d'estudiants de la Universitat d'Edimburg.

Entre els objectius d'aquesta nova campanya, la vuitena que es duu a terme, hi ha els d'intentar definir el perímetre defensiu de l'assentament romà, així com «experimentar amb noves tecnologies per obtenir informació del subsòl de manera no destructiva», segons explica el codirector de l'excavació, Roger Sala.

Puig Ciutat és un jaciment de cinc hectàrees de superfície situat en un turó del Lluçanès, que, en la seva última fase, durant el període romà tardorepublicà, hauria fet funcions de defensa militar. Precisament, la destrucció de l'assentament a causa d'un conflicte bèl·lic és el que ha atret l'atenció de la Universitat d'Edimburg.

Segons les conclusions a què han pogut arribar els arqueòlegs, Puig Ciutat hauria fet funcions de guarnició militar al voltant del segle I aC, en un moment d'inestabilitat com és la guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu. De fet, en el marc d'aquesta guerra i a final de la república romana, l'assentament va ser assaltat i destruït de forma violenta per un incendi. Després de la seva destrucció no va haver-hi cap civilització que hi construís al damunt. Aquest fet, juntament amb el bosc i els camps de cultiu que van créixer al seu damunt, van encarregar-se de protegir les restes. De fet, no es van trobar indicis que a Puig Ciutat hi haguessin restes arqueològiques fins als anys 80.