Per a la immensa majoria de nosaltres seria impossible ubicar Lulea al mapa, però en aquesta localitat del nord de Suècia, prop del cercle polar àrtic, hi transiten milers de milions de dades que cada usuari de Facebook envia al ciberespai. La xarxa creada per Mark Zuckerberg té en aquest racó de la península escandinava un enorme data center que emmagatzema una quantitat ingent d'informació i aprofita les baixes temperatures per estalviar energia elèctrica en el procés de refrigeració dels processadors i els discos actius. «El núvol és una metàfora enganyosa», assegura Olga Subirós, comissària junt amb José Luis de Vicente de l'exposició Immersos en les dades, que s'inaugura avui (20 h) al Casino de Manresa.

Milers i milers de youtubers expliquen cada dia la seva vida, les seves alegries, neures i inquietuds davant de les camères web. Fragments de 5.000 d'aquests diaris personals formen la instal·lació Hello World!, que ocupa la paret del fons de la sala d'exposicions del Casino. El visitant pot ajeure's en un parell de grans coixins que hi ha al terra i veure tan sols un formigueig de rostres anònims en moviment. En un plafó, unes vinyetes il·lustren la vigilància a la qual les persones són sotmeses dia rere dia a través de les seves pràctiques quotidianes.

L'era digital ha arribat per quedar-se, però la societat del segle XXI té al davant el repte d'entendre'n les conseqüències i assumir la necessitat de debatre què ha de fer amb el volum de dades que genera l'ús d'Internet. La imatge de dimensió etèria que projecta la xarxa és enganyosa, i un exemple concloent el proporciona una lona estesa a terra amb un plànol terraqüi ple de línies: és el mapa de cables submarins elaborat el 2014 per TeleGeography.

Segons exposa Subirós en un dels vídeos que es mostren al visitant, «no arriba ni al 10 per cent el volum de dades que es transmeten via satèl·lit. L'anomenat núvol no és tal cosa: és un núvol que pesa. La major part de la informació passa pels cablejat submarí, i qui en té la propietat té molt poder». Un vaixell que va tenir un accident a Alexandria va tallar dos cables i això va reduir el 75 per cent la capacitat d'Internet a l'Àsia. Poca broma.

Les dues cares de la moneda

Immersos en les dades arriba a Manresa després d'itinerar per 11 ciutats catalanes més des de l'octubre del 2015. L'exposició és una adaptació a espais més petits de Big Bang Data, la mostra que es va poder veure fa tres anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El projecte dóna testimoni de les profundes transformacions socials, polítiques i culturals que afronta el món del segle XXI per l'explosió de dades que es creen a cada segon.

L'exposició fa una mirada crítica a l'ús de les dades. Tot i que se les considera el petroli de la centúria vigent, per la seva importància estratègica, també s'alerta sobre la necessitat de parar esment en la mercantilització de l'individu. «Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a YouTube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances», s'explica a la mostra.

La xarxa ho és per la interconnectivitat que proporciona, però també pel significat matèric que l'acompanya: un teixit que atrapa. «Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d'Internet constitueixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte», podem llegir en un altre plafó.

Internet és una àgora on coincideix l'anhel humanista de fer un món millor amb l'afany de lucre que es pot obtenir amb el tractament de la informació personal de cada usuari d'un dispositiu digital. En aquesta trobada entre realitats simultànies es debat el sentit de l'existència. Ho explica amb claredat l'urbanista Adam Greenfield, autor del llibre Against the smart city: «Si seguim insistint en la fal·làcia que tot es pot quantificar i qualificar, que tots els aspectes de l'existència es poden enregistrar mitjançant la tècnica, crec que estarem erosionant molts dels processos que m'han fet sentir emocions realment importants, que m'han portat als estats més fèrtils i inoblidables de la meva vida. Les dades no poden donar un sentit a la vida».