Era el 1938. Ells encara no havien complert la majoria d'edat i els van enviar a la guerra. Es pensaven que anirien a pelar patates però van acabar a primera línia de foc de la batalla que acabaria marcant la Guerra Civil Espanyola (1936-39). L'anomenada lleva del biberó va ser homenatjada aquest cap de setmana en una sòbria obra de teatre. Es diu In Memoriam i es va poder veure en dues funcions a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa.

Els encarregats d'interpretar-la eren els nois de La Kompanyia del Teatre Lliure. Un peça dirigida per Lluís Pasqual, que tenia un oncle que va formar part d'aquesta lleva de soldats. L'estrena va ser al festival Temporada Alta i dissabte iniciaven la seva gira per Catalu-nya. Quatre músics hi van posar la banda sonora en directe.

Alguns moments van ser divertits, d'altres terribles o sorprenents. En tots els casos, increïblement certs, ja que la dramatúrgia es basa en testimonis reals: homes nascuts als anys 20. Entre els noms que figuraven als crèdits hi havia dos manresans: Pere Sobrerroca i Camps, que va ser regidor a Manresa i mort fa tres anys, i Antoni Quintana i Torres, mort al 2007 i que va ser president d'una associació de supervivents.

En un moment de l'obra es va demanar al públic que dediqués un minut de silenci a la memòria de tota aquesta generació que va perdre la joventut. Tothom es va posar dret, en un silenci que no es va trencar ni per aplaudir. Entre el públic hi havia persones emocionades de totes les edats.

Generacions connectades

Els actors de l'obra tenen més o menys les mateixes edats que els protagonistes. En un moment, van deixar d'interpretar els personatges i els seus accents dialectals per compartir les seves opinions.

«Són records llunyans però molt frescos», deia un dels actors. «Nosaltres hem vist les imatges de la guerra per la televisió, però ells no. Tenien por a una cosa nova», afegia un altre. «La por no era un sentiment, era un estat», explicaven d'aquella generació.

Abans de l'obra de dissabte hi va haver una introducció de l'historiador Joaquim Aloy, president de l'associació Memòria i Història de Manresa. Va explicar com a l'obra s'hi pot trobar «el 70%» de realitat i que serveix per adonar-se de la desproporció dels dos bàndols. Els franquistes estaven ben equipats i preparats. Els republicans eren joves inexperts a qui a vegades equipava la seva pròpia família.

«Només cal veure el recompte de morts de la batalla de l'Ebre, en el bàndol republicà vam ser el doble que al franquista».

Aloy també va recordar els dos bombardejos franquistes que va patir Manresa. «No calien, van ser per causar el pànic» i va narrar amb detall un capítol de la història que encara causa «ràbia, indignació i tristesa».