Sense cadires a escena, sense faristols. Però amb 13 músics virtuosos, una quinzena de composicions clàssiques universals, i humor. Molt d'humor. La fórmula que el director manresà Jordi Purtí (1960) va començar a explorar amb Operetta, on el Cor de Teatre de Banyoles portava a escena la seva peculiar versió de conegudes àries d'òpera; que va continuar, en un registre musical, amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà amb Concerto a tempo d'umore, on dotze músics i un director (Carles Coll) pretenien oferir al públic un concert de clàssica, ha arribat (de moment) a Desconcerto, un espectacle que, segons el director manresà, «fa un pas més» en la unió de la clàssica i l'humor i que demà (18 h) obrirà al Kursaal la programació per a Gent Gran. El muntatge, el segon amb la formació empordanesa, va inaugurar el setembre la temporada al Condal.

«Un espectacle únic al món» definia Purtí Desconcerto, que proposa al públic un muntatge amb músics allunyats del seu lloc de confort (res de seure i tocar darrere d'un faristol) per tenir-los en moviment constant a l'escenari: música, teatre de gest i gags. I que ningú no s'enganyi: «No és fàcil. Els músics que veuen l'espectacle queden esparverats. Com es fa això? Doncs després d'assajar molt», subratllava el director manresà. Ahir, Purtí, acompanyat del director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, Carles Coll, presentaven l'espectacle a l'Esplai de La Caixa, a la carretera Cardona de Manresa. I ho feien abans de jugar una partideta de dòmino amb els avis.

El fil del qual tiba Desconcerto comença en la figura de Coll, un director que vol fer un concert amb el repertori estipulat... però els músics el sorprendran amb versions pròpies de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Chopin... Aquests músics, són actors? «No hi ha cap actor que pugui fer la feina que fem nosaltres», subratllava Coll convençut. Però, reblava: «Poden exercir d'actors sota la seva direcció», explicava mirant Purtí. Per al director manresà, aconseguir que els músics es deixin anar a l'escenari implicava únicament una consideració: «Els vaig demanar si tenien ganes de jugar. Si la resposta era afirmativa jo me'n cuidava de la resta». I així ha estat.La clàssica, amb uns nous ulls

En el rerefons de tots aquests espectacles rubricats amb la marca Purtí hi ha la intenció desmitificadora de la clàssica com a gènere elitista. Com ahir explicava Coll, fent-se seves les paraules de Purtí, el «triomf» seria que un dels espectadors en arribar a casa agafés aquell CD, abandonat i ple de pols, de Les quatre estacions de Vivaldi i l'escoltés amb uns altres ulls: «Si suscitem interès, ens donem per pagats». Desconcerto arriba rodat a Manresa després d'haver fet estada al Condal, unes matinals a l'Apolo i una dotzena de sessions a CaixaFòrumDesconcerto: «Llocs amb públic ben diferent», remarcava Purtí. Però és que «la música és universal i el gest i l'humor, el bon humor, també». Hi ha una frase de Purtí que resumeix perfectament com s'enfronta a l'escriptura d'esquetxos que després trasllada a l'escenari: «Si són aptes per a un nen i ho entèn un japonès és que funcionen».

Fins a l'estiu, Desconcerto farà gira per Catalunya i França i té en perspectiva fer temporada a París. Aquest «segon fill», deia Purtí, ja ho ha tingut més fàcil: la fórmula es coneix, agrada i convenç. I recalar a Manresa, al Kursaal, «a fer comèdia a casa meva, que vingui la meva mare amb les seves amigues... no puc demanar més».