Feia tres anys que no tocaven a El Sielu la nit de Reis, però enguany van voler tornar i recuperar la tradició. I mentre Ses Majestats d'Orient repartien regals arreu del país en una de les nits més màgiques, ells es coronaven a la sala manresana i obsequiaven el públic amb dosis i dosis de rock-and-roll en forma de clàssics. Un autèntic tribut al gènere que va fer les delícies dels més nostàlgics.
David Sais (veu), Xavi Centelles (teclats), Isi Martínez (bateria), Toni Vilaprinyó (baix) i el guitarrista manresà Jordi Martínez, membres d'Autoput, es van convertir divendres en els altres reis de la nit, amb un directe explosiu i enèrgic de gairebé tres hores en què es van reencarnar una i altra vegada en grups com Queen, AC/DC, U2, Rolling Stones, Guns N' Roses o Bon Jovi. La banda, amb orígens a Manresa, Igualada, Puig-Reig i Monistrol de Montser-rat, jugava a casa i va retrobar entre els assistents vells amics i coneguts que feia temps que no veien. «Hi ha molta gent que no m'esperava; ens esteu regalant la nit», va assegurar el vocalista David Sais durant l'actuació.
Durant la primera meitat de la vetllada, i encara amb una sala mig plena, Autoput va escalfar motors amb cançons com My Sharona (The Knack), Celebration (Kool and the Gang) o Blame it on the Boogie (The Jacksons), seguides per temes pop rock de radiofórmula més actuals - Can't stop the feeling, de Justin Timberlake, i Treasure, de Bruno Mars.
De menys a més
La temperatura va començar a pujar amb It's my life i It's my lifeLivin' on a prayer, i el clàssic Don't stop me now de Queen. I abans de prémer l'accelerador amb Shoot me all night long d'AC/DC, una referència que ja s'ha convertit en habitual: «Us preguntareu el per què d'aquestes plomes grogues. Fins que aquella colla de ben parits no surtin de la presó no ens les traurem de sobre. Llibertat presos polítics i visca la república!», va dir Sais.
Amb el Sielu cada cop més ple i el públic totalment entregat, Autoput va arribar a l'èxtasi amb una gran interpretació de Bohemian Rhapsody, considerada al millor cançó pop de tots els temps al Regne Unit. El joc de veus i els solos de guitarra impossibles de Martínez -que tocava del dret, del revés, amb la guitarra a l'esquena, enmig del públic i mentre saludava i es feia fotos- van brillar amb llum pròpia. Un altre clàssic de Queen, I want to break free, va encendre de nou la nit minuts més tard.
Els temes d'Aerosmith ( Cryin' i Dream on) van inaugurar una recta final marcada per un impressionant mix musical en què Autoput va fer sonar des de Madonna fins a diversos fragments de bandes sonores de Pirates del Caribe, Missión impossible o Juego de Tronos. Encara faltava, però, l'última càrrega de rock-and-roll, amb I want it all (Queen) i l'elèctrica Thunderstruck d'AC/DC, molt celebrada.
Abans d'acomiadar-se, hi va haver temps per repassar temes d'U2 -amb With or without you, cantada a l'uníson pel públic- o Sweet Child O' Mine, de Guns N' Roses. El colofó el van posar els bisos, en forma de tres últims clàssics: Highway to hell, The final countdown i Show must go on. «Volíeu reis? Doncs aquí els teniu. Fins aviat!», es va acomiadar Sais. «Autoput seran sempre nostres», va respondre El Sielu amb càntics.
