Avui ja no els veuran. Ni podran passejar pel Canal de Llum de Meritxell Solé i Jordi Martínez; ni observar el canvi d'intensitat lumínica de Lampyridae. Ni tampoc resseguir pels carrers i les places la vintena d'estructures de llum elaboradores per associacions artístiques, veïnals i educatives de la ciutat. És el que té l'art efímer: la caducitat forma part del seu ADN.
El projecte Jardins de Llum, una proposta efímera d'art a l'entorn de la llum i l'aigua promoguda per la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central, va celebrar ahir al vespre -quan la foscor ja feia acte de presència- la seva quarta edició convidant el públic a passejar pels racons del Barri Antic a través d'un itinerari lúdic (amb una desena de propostes, a banda dels projectes participatius) concebut com una experiència visual d'acostament, a primera fila, de l'art contemporani.
I entre els més admirats pel públic, Llums d'esperança, del Col·lectiu Caolí, una instal·lació que combinava música i llum a través de recipients blancs de porcellana translúcida (en una metàfora sobre la diversitat), situada al Centre d'Interpretació del Carrer del Balç; i Pensaments de llum i aigua, de Marga Madrigal Criado, amb una vintena de caps antropomòrfics de paper translúcid, instal·lats a les escales de la Baixada del Pòpul.
