Estats Units va aconseguir formalitzar ahir un acord amb onze nacions del Pacífic per al més ambiciós acord comercial mai assolit, que representa el 40% de l'economia mundial.
L'acord final, aconseguit després de llimar les diferències entre els EUA i el Japó, les dues economies més importants d'aquest grup, posa en via d'aprovació l'important Tractat d'Associació Transpacífic (TTP, en la sigla en anglès).
El pacte és resultat d'àrdues negociacions des de dimecres a Atlanta, on s'esperaven solucionar les últimes diferències tècniques.
Els negociadors havien retardat l'anunci per diferències sobre accés a mercat de productes lactis i sobre nova generació de biomedicina.
El ministre japonès de Política Econòmica i Fiscal, Akira Amari, i el representant de Comerç dels Estats Units, Michael Froman, van participar en les converses, que aixecaran les barreres al comerç entre les principals economies riberenques del Pacífic.
L'acord del TPP, les negociacions del qual van començar el 2008, concentraria dotze economies amb sortida a l'oceà Pacífic i ha estat destacat com un senyal de la importància de la regió Àsia-Pacífic, que suposa el 40 % de l'economia mundial.
Els països integrants del TPP són, a més dels EUA i el Japó, Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam. Les diferències havien estat més fortes en els sectors agrícoles, d'automoció, propietat intel·lectual i productes farmacèutics, entre d'altres.
El president nord-americà, Barack Obama, que ha pressionat perquè avanci aquest acord i un altre amb la Unió Europea, va obtenir una important victòria aquesta primavera en aconseguir que el Congrés accepti el tràmit de pactes comercials per la via ràpida, de manera que només podran aprovar-los o rebutjar-los, però no esmenar-los. No obstant això, no s'espera que el pacte pugui sotmetre's a votació del Congrés fins a l'any que ve.
Per aquest motiu, el president dels Estats Units, Barack Obama, va prometre ahir que el Congrés i els ciutadans nord-americans tindran "mesos" per poder revisar l'acord abans que ell procedeixi a signar-lo.
