Manresa és, just darrere de Girona, Lleida i Reus, la quarta ciutat mitjana de Catalunya en nombre d'establiments per cada 1.000 habitants, 15,84. La capital del Bages té un total de 1.184 establiments, sis-cents menys que Mataró, la ciutat següent del rànquing, que té cinquanta mil habitants més. Amb tot, en densitat comercial (metres quadrats dedicats al sector per cada 1.000 habitants), Manresa és la primera de la llista, amb un total de 3.121,482.274,16. En aquest rànquing, la capital del Bages figura per sobre també de Barcelona (1.1686,73).

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del primer Cens d'Establiments Comercials de Catalunya, que la direcció general de Comerç de la Generalitat va presentar ahir en el marc de la primera setmana monogràfica dedicada al sector al conjunt del país. El cens, que ha estat elaborat amb la col·laboració del Consell General de Cambres de Catalu-nya, permet disposar de dades com el nombre total d'establiments, la densitat comercial i la distribució de l'oferta comercial per sectors d'activitat.

Al conjunt de la Catalunya Central, el cens indica que actualment l'oferta comercial la integren 5.488 comerços, amb una densitat mitjana de 14 establiments per cada 1.000 habitants, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Analitzat per comarques, el Bages és la comarca amb més comerços (2.398), tot i que la major densitat comercial al territori es registra al Solsonès, amb 17,2 comerços per cada 1.000 habitants.

En el seu conjunt, Catalunya té 101.319 comerços i 86.418 empreses comercials, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants, segons el cens de la Generalitat. En xifres absolutes, la ciutat de Barcelona té la majoria dels establiments, 26.144, encara que és Girona el municipi de més de 75.000 habitants amb més densitat comercial, 16,67 establiments per cada 1.000 habitants.

Durant una de les jornades de la Setmana del Comerç, la directora de comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, va explicar ahir que el cens és una «eina» que permet disposar d'informació actualitzada de l'activitat comercial a Catalunya. L'objectiu d'aquesta eina és fer una radiografia del sector a Catalunya i aportar coneixement de l'actual situació del comerç per tal d'optimitzar les polítiques públiques impulsades per la Generalitat en l'àmbit del comerç. Segons Vilalta, «el cens té utilitat per a les administracions públiques. D'una banda, per a la Generalitat, per tenir retorn de les polítiques públiques, però també té molta utilitat per als ajuntaments i els seus plans estratègics, i per a les entitats i associacions que poden veure geolocalitzats els seus establiments, com són i com evolucionen».

El cens també destaca que els municipis catalans, exclosos els de menys de 1.000 habitants, amb més densitat comercial són la Jonquera, Bossòst, Sort, Camprodon i Castell-Platja d'Aro. El 34% dels comerços catalans són d'alimentació, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona, 18,26%, i dels comerços d'equipaments de la llar, 16,92%.

A Catalunya, hi ha 217 empreses comercials que facturen més de 50 milions d'euros, mentre que el 82% de les empreses facturen menys de 600.000 euros. El 91,9% de les empreses comercials són unipersonals o tenen fins a cinc treballadors, mentre que un total de 176 empreses tenen més de 500 treballadors. Per origen de les empreses en municipis de més de 50.000 habitants, els municipis amb més oferta de grans empreses són Castelldefels, 8,7%; el Prat de Llobregat, 7,4%; i Tarragona, 7,1%. Les ciutats de més de 50.000 habitants amb més oferta autòctona o empreses del mateix municipi són Lleida (77%), Terrassa (75,3%) i Barcelona (74,9%).

Una altra dada destacada del cens és que el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins dels que es denomina trama urbana consolidada, i a la ciutat de Barcelona aquest percentatge arriba al 99,4%.

El cens conclou que Catalunya és integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins de nuclis urbans, un tret característic del model comercial català.