La Comissió Europea (CE) va presentar ahir una proposta que preveu que els pares i mares europeus puguin gaudir tots dos d'un permís retribuït per paternitat de quatre mesos fins que el nen compleixi dotze anys, i introdueix cinc dies anuals pagats per tenir cura dels fills malalts.
La proposta, que busca conciliar la vida família i laboral, introdueix a més un nou permís de deu dies per als pares (homes) al voltant del naixement de l'infant, i preveu que progenitors i cuidadors amb fills més petits de dotze anys al seu càrrec puguin sol·licitar horaris flexibles a la feina.
«Les mesures proposades busquen sobretot augmentar les possibilitats que els homes assumeixin responsabilitats parentals i de cura dels fills. Això beneficiarà els nens i ajudarà a incrementar la participació de les dones en el mercat de treball», va indicar la CE en un comunicat. L'executiu comunitari va recordar que el 2015 hi havia l'11,6% menys de dones que d'homes amb ocupació, una diferència que puja al 30% quan les famílies tenen fills més petits de 6 anys, i que aquest és un dels elements que porten a la bretxa en salaris (16,3%) i pensions (40%).
Fins ara, la baixa retribuïda per maternitat de quatre mesos podia ser gaudida només per un dels progenitors i fins als vuit anys d'edat, una indicació que a més no era vinculant.
La CE incideix a més en el fet que tots els permisos previstos, inclòs el de la cura dels fills, han de ser retribuïts al mateix nivell que les baixes per malaltia.
El pla, que haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell (els Estats) per entrar en vigor, s'inscriu dins el paquet que Brussel·les ha batejat com el Pilar dels Drets Socials de la UE, presentat ahir, i inclou iniciatives legislatives i no legislatives encaminades a reforçar els sistemes de benestar, millorar la situació laboral i impulsar la convergència en temes socials entre els estats, en particular els de l'eurozona.
Entre les iniciatives presentades ahir, la CE també ha posat en marxa una consulta sobre com ajustar a les «noves realitats i pràctiques en el mercat laboral» les normes sobre els contractes de treball i l'accés a la protecció social. L'Executiu va incidir que les normes vigents s'han desenvolupat pensant sobretot en els treballadors amb contractes estàndard, però no s'han desenvolupat prou per als autònoms o treballadors subjectes a altres models.
«Avui, els acords laborals més flexibles donen noves oportunitats de treball especialment per als joves, però podrien fer augmentar una nova precarietat i desigualtat», va dir la CE.
La comissària europea d'Ocupació, Marianne Thyssen, va defensar ahir que hi ha raons «econòmiques» per aquests canvis, que, «a més, és el que els europeus esperen de nosaltres».
«Perquè la nostra economia social de mercat tingui èxit i sigui competitiva, és crucial que les condicions vitals i laborals a Europa convergeixin, especialment a l'eurozona», va afirmar Thyssen.
«Una Europa més justa i social és simplement el que els ciutadans esperen. Les nostres societats estan canviant de manera molt ràpida: la globalització, l'envelliment i la revolució digital plantegen reptes i oportunitats de cara al futur», va afegir la comissària europea.
