E

s diu Alzain Tareq, té deu anys, és de Bahrain i ahir va viure el seu dia de glòria als Mundials quan es va convertir en l'estrella mediàtica de la jornada. Tareq va trigar 41 segons i 13 centèsimes a fer 50 metres papallona, 15 segons i 70 centèsimes més que la sueca Sara Sjöstrom, que va marcar el millor temps.

Enfundada en el seu banyador de dues tonalitats de blau, barret negre i ulleres de nedar roses, a les 9.54 del matí va pujar a la plataforma del carrer 2. Va mirar a la seva esquerra, on hi havia Sonia Aktar, de Bangla Desh, va aixecar la vista i es va concentrar en la cursa. A la primera sèrie també competia amb Rita Zeqiri, de Kosovo, amb l'etíop Rahel Fseha Gebresilassie i amb Àngel de Jesús, de les Illes Marianes del Nord. Va guanyar la kosovar, però el resultat és el que menys importava.

Quan Tareq va sortir de la piscina, totes les televisions mundials que tenen els drets del campionat la van voler entrevistar, i les que no els tenen, també. Quatre agències internacionals feien cua, els mitjans escrits s'impacientaven i les emissores de ràdio esperaven el seu torn.

Tareq, acompanyada per un entrenador que gravava totes i cadascuna de les entrevistes que li feien, va respondre sempre amb un somriure. Passaven els minuts, la nena tenia fred i es va enfundar en una tovallola de l'organització, mentre, nerviosa, baixava la mirada i jugava amb les xancletes, unes de desgastades, amb la sola de color rosa i les tires grogues.

La més ràpida del país

Tareq tenia la pitjor marca de les inscrites (41.12) i va poder participar al campionat perquè la Federació Internacional de Natació (FINA) no estableix límits d'edat, fet que sí que passa amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), que no permet competir a menors de 14 anys. Estudiant de cinquè de primària, Tareq és la més jove d'aquest mundial, en què també pren part una nena de 14 anys, la birmana Su Moe Theint, que nedarà els 50 lliures, prova en què coincidirà amb ella.

Filla d'un antic nedador del seu país, recull el testimoni d'altres famosos nedadors de països sense tradició, el més conegut dels quals va ser Éric Mussambani, l'equatoguineà que va patir per fer 100 metres lliures a Sydney 2000. El seu país, com tots, té dues places segures als Mundials ni que el competidor o competidora no hagi fet la marca mínima exigida. De fet, com ella mateixa explicava ahir, "sóc la nedadora més ràpida del meu país".

La FINA es justifica

Tot i les crítiques rebudes, ahir a la tarda, la FINA es va escudar en la necessitat de promocionar la natació, amb la constatació que cada any s'ofeguen 377.000 persones al món, per explicar que es permeti competir Tareq. El seu president, Julio Maglione, va argumentar que "participar en un Mundial és una oportunitat per a tots els esportistes. Cal promocionar-la". El director general, Cornel Marculescu, va afegir que "aquí hi ha 189 països participants i Bahrain s'hi ha volgut presentar. No tenim cap regla que ho impedeixi com, en canvi, sí que succeeix en els salts".