La temporada de Toni Elías (Manresa, 1983) està sent molt atípica. L´equip amb el qual va fitxar per córrer el mundial de Superbikes va fer fallida i ha estat molts mesos inactiu. Les últimes setmanes ha tingut dues aparicions: a les 8 Hores de Suzuka i a la plaça del pilot txec Karel Abraham en MotoGP al circuit d´Indianapolis. Elías mira cap endavant i es veu corrent el 2016 en Superbikes o MotoGP, si sorgís l´opció; té possibilitats de fer el salt cap als Estats Units o Anglaterra, amb campionats cada cop més rellevants

Ha estat un any, pel que fa a competició, gairebé perdut. Com està la seva relació amb l´equip dominicà del JR Racing?

Sí, no van lligar el pressupost i després els problemes van venir l´un darrere l´altre. Ells em diuen que és possible que es pugui tenir moto per córrer la prova de Jerez del mes de setembre, però jo francament ho veig poc probable.

I com va ser l´experiència de tornar al mundial de MotoGP de fa quinze dies, ni que fos per un sol cap de setmana?

Per a mi va ser molt positiva, i el que m´ha ajudat és a fer-me altra vegada visible, a poder demostrar que estic en actiu i amb ganes de continuar pilotant. Tenia clar que, quant a resultats, no podia pas aspirar a puntuar i que la posició final havia de ser entre la 17a i la 24a. Al final, vaig acabar 22è. La moto que conduïa a Indianapolis era una MotoGP Open, que té unes característiques diferents, amb

menys potència i electrònica que les que van al davant.

Com va ser el tracte dins l´equip Cardion AB Motoracing del txec Karel Abraham?

Doncs molt bo, l´equip és petit però molt professional. Té un aire molt familiar, ja que el cap d´equip és precisament el pare del Karel; hi va haver molt bon rotllo. Jo tenia clar que només era per una cursa, que Abraham tornava per ser al Gran Premi de Brno.

A Indianapolis va tenir ocasió de saludar molts pilots que van ser rivals seus anys enrere. Amb quin té millor relació, potser amb Valentino Rossi?

Amb els pilots espanyols hi tinc un tracte que és magnífic, i amb tots. Amb Rossi és cert que, com que és obert i proper, sempre hi ha hagut bona sintonia. Quan el vaig veure, el vaig saludar i felicitar per la seva gran campanya, i amb to de broma li vaig preguntar si ja m´ha perdonat la victòria a Estoril quan l´hi vaig prendre per centèsimes el 2006, que li va costar un mundial, ja que Hayden el va acabar superant al final per només 5 punts aquell any.

I com va sorgir que anés cap al Japó i participés en les 8 Hores de Suzuka, aquest juliol?

Em van trucar de Moriwaki, el meu equip quan vaig ser campió del món de Moto2 el 2010 i m´ho van proposar. Els semblava que els diria que no, però a mi em va fer molta il·lusió poder participar en aquesta prova, molt famosa i una de les clàssiques del mundial pel que fa a la categoria de resistència.

I com va anar?

Vam fer els tests de prova durant dues setmanes amb l´Honda, en l´equip Toho Racing, en el qual hi havia també un pilot japonès i el tailandès Wilairot, prou conegut ja que durant uns anys va estar vivint al Bages. La prova és magnífica, hi ha 130 equips i la resistència és un altre món; has de pilotar en cada relleu una hora, que es fa llarga! En tot cas, vam començar molt bé i a la meitat de prova érem en lloc de podi, tercers. Però al pilot japonès se li va trencar el manillar, el vam haver de canviar i vam perdre sis voltes. Vam tornar cap el lloc 60è i vam poder acabar catorzens.

A Suzuka va poder coincidir al circuit am David Checa...

Sí, ell és tot un campió del món de resistència, físicament està molt fort i s´ha adaptat perfectament a la categoria.

I com es veu vostè per al 2016, en quin campionat creu que es trobarà l´any vinent?

Estic molt il·lusionat, molt més després dels dies a Indianapolis. El que voldria és poder córrer amb un bon equip a Superbikes, o tant de bo a MotoGP, si sorgís, però no és fàcil. El que m´estic plantejant ara és anar al campionat d´Anglaterra o el d´Estats Units, on cada cop hi ha més ressò mediàtic.

Es veu corrent molts més anys més?

Sí, em trobo bé, la impressió que tinc és que sóc relativament jove als 32 anys. El Carles Checa va ser campió del món de Superbikes als 39 anys i el Max Biaggi ho ser als 41, fins i tot als 44 va ser capaç de fer podi en una prova a la qual el van convidar. Per què jo no puc córrer deu anys més?

I com va el seu projecte Elías School per a joves pilots que ha posat en marxa amb el RACC?

Prou bé, ara hem parat durant els mesos de més calor però hem muntat el Toni Elías Racing amb el Xavi Artigas, un pilot de 12 anys de Corbera, i d´aquí a unes setmanes serem a l´estatal de Moto4.