Tot fa indicar que aquesta lliga serà recordada durant anys. Tant si cau d'una banda, com de l'altra. Si la guanya el Barça, perquè haurà resistit durant les últimes sis jornades la pressió de dos caçadors que fa poques setmanes es veien a una gran distància i haurà assegurat el títol. Però si la perd, després d'haver tingut fins a nou punts de diferència respecte de l'Atlètic i dotze sobre el Reial Madrid es tractarà d'un dels desastres més grans de la història blaugrana. I en plena època de vaques grasses.
Anoeta, que segons tothom va ser on va començar la remuntada de l'any passat, on es va produir la gran catarsi, pot ser el desencadenant ara de la més dura de les caigudes. A més, en un partit calcat del de la temporada passada, en què un equip amb tantes mancances com el basc va fer un gol als cinc minuts i es va dedicar a defensar-ne 85 davant de la incapacitat d'alguns i de l'alarmant baixa forma d'altres, que després aniran clamant per disputar Copa Amèrica, Jocs Olímpics i altres competicions per l'estil.
El Barça arriba amb l'equip titular espremut al final de temporada, amb uns suplents que no tenen capacitat per treure les castanyes del foc i en una dinàmica perillosament destructiva que pot afectar de cara al partit de Champions de dimecres, al Calderón, contra l'Atlètic.
Repetició de la jugada
Ahir Luis Enrique va decidir donar l'oportunitat a Rafinha i a Arda Turan al mig del camp i posar Sergi Roberto de lateral esquerre. També va apostar per Munir en el lloc de Suárez. El madrileny havia respost en les poques ocasions a domicili que havia tingut i va estar a punt de repetir-ho ahir al minut 2, quan va rebre la pilota d'un contrari i la va estavellar al cos de Rulli.
El Barça, però, havia començat espès. S'havia demostrat en la primera jugada del partit, quan Busquets havia fet una passada enrere fluixa a Piqué, que havia refusat fora del camp. I tots dos, precisament, van estar mal situats i estàtics en la jugada del gol. Una pilota penjada per la banda dreta, sense cap perill evident, per part del lateral Aritz Elustondo acaba al punt de penal. Cap jugador del Barça no fa ni l'intent de refús i el jove i prometedor Oyarzabal entra com un tro, remata de cap i la clava a l'escaire de Bravo. Si ell no hagués rematat, ho hauria fet Zurutuza, que era al darrere.
I a partir d'aquí, l'exhibició d'impotència habitual en aquests casos. Sense Suárez per percutir i buscar espais, i amb Messi cada dia més lluny de l'àrea i amb Neymar absolutament fos, la primera part es va convertir en una circulació d'handbol de la qual Rulli en va sortir beneficiat. El porter només va tenir una acció en què va veure perillar la seva porteria, en una rematada d'Arda Turan que va desviar Reyes sota la línia de gol abans de tocar-li a ell i anar a córner. A l'altra banda, en canvi, Mascherano havia salvat una rematada de De la Bella i el mateix lateral va rematar malament, al minut 41, quan havia fet el més difícil. Tres arribades, totes clares, un xut, un gol.
La recomposició de l'onze normal
Tot i una arribada de la Reial al primer minut, els donostiarres van viure a la seva àrea durant els 46 se- güents. Però tampoc no és que vagin patir gaire. Luis Enrique va fer entrar Iniesta i va semblar que ell veia més espais. Una passada seva no va ser rematada d'esperó per un Messi trist i apàtic. El mateix manxec va xutar poc després al cos de Rulli i, al minut 17, una falta llançada per Neymar, en l'única aparició del brasiler amb cara i ulls en tot el partit, va acabar amb l'esfèrica al lateral de la xarxa.
L'entrenador asturià va refer l'equip més habitual, fent entrar Jordi Alba i Rakitic, però la tendència va continuar.
De fet, tot i el domini, el Barça només va tenir dues ocasions clares. Totes dues de Messi, amb la qual cosa es demostra que la moda d'allunyar-lo de l'àrea és tot, menys efectiva. La primera, en una deixada de Piqué, que al minut 27 ja feia d'Alexanko, que l'argentí va rematar de puntera obligant a una gran intervenció a Rulli. La segona, al minut 40, en un cop de cap a centrada d'Alves que va sortir poc col·locat.
De fet, tot i l'esforç, la Reial Societat no va ni patir en el tram final. Eusebio va ordenar als seus homes que avancessin línies i el Barça no va poder ni treure la pilota de l'àrea. Una demostració més que l'equip arriba fos al final de la temporada. Veurem si pot fer un esforç final o Anoeta també és el lloc on va començar a acabar tot.
