Marc Boixader, un surienc de 25 anys que treballa a l´empresa de subministraments industrials SI Magí, es dedica exclusivament a les curses des de fa només tres anys. En aquest temps ha demostrat una bona progressió, i aquest any ha aconseguit guanyar el Campionat Maqui, en el qual va acabar al podi en les quatre curses de la competició. En aquesta propera temporada, el seu objectiu principal és fer un bon paper a la Copa Catalunya, un campionat en el qual debutarà.
Quan es va iniciar en el món de les curses?
Sempre m´ha agradat córrer, però m´hi dedico exclusivament des de fa tres anys. Abans havia anat regularment al gimnàs i també havia jugat a futbol al Centre d´Esports Súria.
Com van anar les primeres proves?
Vaig debutar a la cursa Emboscats de Palà de Torroella, que era puntuable per al Campionat Maqui i tenia 14 quilòmetres de re-corregut i 700 metres de desnivell positiu. Era tot molt nou per a mi, ja que no havia fet mai cap cursa d´aquestes característiques, i estava una mica nerviós. Però un cop havia acabat la prova em vaig engrescar molt i tenia moltes ganes d´entrenar-me i millorar.
Però l´any passat va tenir una anèmia...
Sí, vaig haver-me d´estar tot l´any aturat, i va ser dur.
Un cop superada, va planejar aquesta temporada amb l´ajuda de l´avianès Dani Tristany...
El Dani va ser un gran corredor i té un gran palmarès. Amb ell he après moltes coses i he fet un progrés esportiu rellevant.
El seu gran èxit d´enguany ha estat el Campionat Maqui, del qual s´ha proclamat campió. Amb quin objectiu va iniciar la competició?
Aquest era el segon any que participava al campionat. Fa dos anys anava a agafar experiència i vaig acabar entre els setze primers de la general, i el repte d´aquest curs era agafar-m´ho més seriosament i competir fins al final.
La primera cursa va ser la dels Emboscats, on va acabar tercer.
Aquesta prova tenia un perfil de molt desnivell, que s´adapta a les meves característiques com a corredor, i gràcies a això vaig aconseguir pujar al podi, darrere de l´Adrià Duarri i el Xavier Rodríguez.
En la segona, a Castelltallat, vas tornar a pujar al podi...
Aquí hi havia un tipus de recor-regut totalment diferent, ja que era molt pla, amb poques pujades i baixades, i vaig patir amb alguns corredors que eren més velocistes que jo. Tot i això, només em van superar el Xavi i el Jordi Cunill.
Tot seguit va venir el Trail Els Tossals, i va repetir el resultat de les dues primeres cites.
Eren 16 quilòmetres de recor-regut, i des del principi vaig ser en les primeres posicions. Vaig acabar darrere de dos grans atletes, Josep Roset i l´Adrià, que formen part de la selecció catalana de l´especialitat.
En la darrera cursa del campionat, la Bell Race, tenia possibilitats de ser campió, com així va succeir. S´ho esperava?
Era molt complicat, ja que anava segon i tenia 20 punts menys que el líder, el Xavi. Havia de quedar entre els dos primers, i que ell no passés del vuitè lloc. No m´ho esperava gens, i per tant no em vaig posar nerviós, només pensava en gaudir de la cursa. Vaig sortir molt fort i em vaig situar líder, però Lluís Ruiz em va avançar al darrer avituallament i vaig ser segon. En canvi, el Xavi només va poder ser vuitè.
Quan vas saber que eres campió, què vas sentir?
Em vaig posar content, ja que veig veure complert un petit somni que tenia, però també em va saber greu per al Xavi, que és un amic de tota la vida.
Quins reptes tens per a la propera temporada?
L´objectiu principal del curs vinent serà fer un bon paper a la Copa Catalana, una competició de molt més nivell que el Campionat Maqui.
