Aleix Estany, un santjoanenc de 17 anys que estudia primer de batxillerat a l´institut Lluís de Peguera de Manresa, ha tingut nombroses experiències i canvis en la seva curta carrera en el waterpolo. Va començar a jugar-hi al desaparegut CN Manresa, i seguidament va passar pel Sallent i el CN Ter-rassa. Actualment, el bagenc juga a la màxima divisió juvenil amb el Rubí i a Primera Catalana absoluta amb els sallentins, que lluiten per mantenir-se a la categoria.

P Quan et vas iniciar en el waterpolo?

R El meu primer contacte amb els esports d´aigua el vaig fer quan tenia tres anys, quan em vaig apuntar als cursets de natació al CN Manresa. Però no m´acabava d´agradar, i un any després ja vaig començar a fer waterpolo i a combinar les dues modalitats fins al 2012, quan vaig abandonar definitivament la natació. Ara me´n penedeixo, ja que per culpa d´això se m´han tancat algunes portes importants, especialment en el meu primer any a Terrassa.

P Però el club manresà va desaparèixer el 2013. Llavors vas anar a Sallent...

R Sí, va ser un cop dur, i molts jugadors ens vam haver de buscar la vida. En el meu cas, vaig optar pel club que tenia més a prop.

P A mig curs ja vas començar a entrenar-te amb el Terrassa...

R Vaig trucar al fruitosenc Arnau Noguera, que ja era allà, i vaig anar a fer proves. El tècnic em va donar el vistiplau i vaig entrenar-me amb ells un cop per setmana per tal d´anar-me adaptant a l´equip on jugaria l´any següent.

P Tot i això, el primer any et va costar adaptar-te...

R L´equip feia un joc ràpid i acostumava a sortir al contraatac. El fet d´haver deixat la natació fa que tingui poca resistència, i per culpa d´això no vaig jugar ni els play-off de la lliga regular ni els campionats català i estatal, tres competicions que vam acabar guanyant.

P I aquest estiu vas deixar Ter-rassa i vas anar a Rubí i a Sallent. Com va anar?

R Volia deixar el Terrassa per tenir més temps per als estudis de batxillerat i no desplaçar-me per entrenar-me cada dia. Vaig decidir anar al primer equip del Sallent. A més, al setembre em va trucar el Nil Lenard i em va oferir d´anar al Rubí, i ho vaig acceptar.

P Com et combines els entrenaments i els estudis?

R M´entreno dos dies a cada club, en sessions de dues hores i mitja, i el dilluns, el meu dia lliure, el dedico plenament a estudiar. De moment ho porto bastant bé, tot i que a l´inici vaig tenir dificultats, ja que aquest estiu també vaig canviar d´escola.

P Com va aquest any?

R Amb el Rubí m´he adaptat molt ràpid. A la lliga hem quedat cinquens i ara estem disputant el play-off. D´altra banda, amb el Sallent començarem una lliga per mantenir-nos a Primera Catalana.

P Quins són els teus punts forts i dèbils com a jugador?

R El meu punt fort és el llançament, mentre que el que em costa més, a part de la natació, és la defensa, tot i que vaig millorar molt en l´etapa de Terrassa.

P Tens algun objectiu a mitjà termini?

R No ho he planejat gaire. L´any que ve seguiré a Rubí i a Sallent, però algun dia m´agradaria jugar a Segona Divisió Nacional, com a mínim, amb els sallentins.

P Tens algun referent?

R M´agraden molt tres jugadors que juguen a la meva posició, la d´extrem o lateral dret. Són els serbis Dusan Mandic i Filip Filipovic i el croat Maro Jokovic.

P A més de la natació i el waterpolo, també vas jugar a futbol...

R Sí, vaig estar nou anys al Joanenc, però ho vaig acabar deixant ja que em tirava més el waterpolo.