Joan Lleonart és el director d'una orquestra que ha afinat molt bé en les darreres temporades. L'Avinent CA Manresa s'ha superat curs rere curs amb fites que eren impensables fa uns anys. Ara, torna el repte de defensar la plaça a la màxima categoria de l'atletisme femení per tercera vegada consecutiva. Castelló és la primera destinació.

Com es presenta aquesta tercera temporada a Divisió d'Honor femenina per a l'Avinent?

Com les anteriors. Som un equip que no tenim fons d'armari, com es diu ara, i al final al que podem aspirar és a la permanència, un fet que ja és insòlit per a una formació com la nostra, amb el 70% de les atletes de casa; això no és habitual a Divisió d'Honor. I més històric encara va ser la novena plaça de l'any passat a Valladolid. No podem fer res més que això, esperar que la sort ens acompanyi, sobretot en la jornada final per aconseguir la salvació.

Ha variat molt l'equip respecte a l'any anterior?

Són pràcticament les mateixes atletes, menys Paula Sevilla, que l'ha fitxat el potent Playas Castelló, el que era abans València Terra i Mar. L'hem aprofitat dos anys i és normal que hagi estat seguida per un club gran, en tenir en compte que ha estat campiona d'Espanya en pista coberta. Encara no tindrem Núria Tió i Emilia del Hoyo, tot i que la segona és possible que sigui a la final. De novetats tenim Marina Guerrero, Laura Bou, Montserrat Montañés i recuperem Sofia Zorilla.

Tenir la majoria d'atletes de casa, és la filosofia del club?

I tant, això és el que volem. I si algun any baixem, mantindrem la mateixa política. Hem de tenir clar que tenim molts números de baixar en alguna ocasió. Algunes de les atletes que fitxem de fora, que no són gaires, s'ofereixen elles, no les anem a buscar nosaltres. Per competir a Divisió d'Honor es necessiten un mínim de 34 esportistes i això és molt per a nosaltres. D'aquestes, més de 20 han sortit de l'escola manresana d'atletisme. Podríem millorar l'equip amb atletes del CA Igualada o del CA Vic, si les vinculéssim, però de moment aquest no és el nostre plantejament.

Què n'espera, d'aquesta primera jornada a Castelló?

Serà molt difícil sumar punts, però lluitar contra bons equips també és un incentiu per a les joves atletes del CAM. El Playas Castelló és inabastable. El Piélagos està fet a cop de talonari, però ja veurem quin equip portarà, ja que la seva estratègia és estar bé en la tercera jornada, la que dóna la permanència definitiva. Pel que fa a la Joventut Atlètica Elx, ja ens l'havíem trobat a Primera Divisió estatal i té molt terreny per escollir, més de 100 km a la rodona, segur que també tenen un equipàs. Ja veurem on podem arribar nosaltres.