Les dues primeres jornades de lliga, des de fa uns anys, solen ser rares. Els equips encara no tenen les plantilles tancades i aquestes solen canviar el setembre, quan ja s'ha acabat el mercat d'estiu. Aquest any sembla que passarà amb el Barça, que pot incorporar dos o tres homes els propers dies i, a sobre, ahir tenia absències. Amb Messi al capdavant (tres xuts al pal de l'argentí), els homes de Valverde van mostrar actitud per superar un Betis inofensiu i això és el millor que es pot dir vista una tempesta en la qual ahir també es van sentir tímids crits de «Bartomeu, dimissió».
L'alineació que va presentar Valverde diferia de la que es podrien pensar molts aficionats del Barça el dia que l'equip va començar a entrenar. Baixes en l'equip titular de la temporada passada, com Suárez, Piqué, Iniesta i el fugit Neymar. El tècnic extremeny va confiar aquest cop en Semedo al lateral i va apostar amb un trident ofensiu ben diferent del famós de les darreres tres temporades. Amb Suárez lesionat, Alcácer va entrar a l'equip per jugar des de l'esquer-ra i deixar la dreta per a un Deulofeu que havia de buscar la profunditat i no la cama canviada.
I va el Barça va sortir força bé, tot i que potser amb un pèl de precipitació. La força dels seus jugadors a l'hora d'anar a la pressió pot provocar que, de vegades, no trobin la pausa necessària per combinar amb l'esfèrica als peus i el joc s'embolica. Tot i això, va ser suficient per ofegar un Betis que té molta feina a fer amb Setién i que deixava molta llibertat.
Deulofeu, amb un xut desviat, i Messi, amb una rematada parabòlica que va anar a fora per poc, van tenir les primeres oportuintats abans que el mateix argentí, ahir endarrerit, llancés una falta massa alta. Els andalusos van poder respirar durant uns minuts, però novament va aparèixer Messi, al minut 24, per fer una gran paret amb Busquets i llançar la pilota massa desviada.
El Betis semblava molt temerós i fins i tot Semedo es llançava a aventures ofensives sense complicació. Bona imatge del portuguès a la primera part, robant, sortint i fins i tot fent ruletes. Sergio León va avisar amb un xut que va desviar Umtiti abans que arribessin els millors minuts locals.
Dos gols i un ensurt
Perquè el tram final va ser el millor d'un Barça que ja ofegava l'adversari. Sergi Roberto va trobar el cos de Mandi, Deulofeu va centrar fort per no trobar rematador i Messi, al minut 34, va disparar al pal una falta que ja es veia dins. I just després va arribar el gol. El mateix crac roba una pilota que acaba a peus de Deulofeu. L'extrem centra i el defensa Tosca la desvia mínimament, davant de l'entrada de Messi, per anotar el primer gol blaugrana a la lliga.
El més difícil ja s'havia aconseguit, però llavors va poder canviar tot. El Betis organitza un contraatac amb pilota llarga a Sergio León. Ter Stegen no surt i ha de ser Mascherano, amb l'èpica habitual, qui evita que el davanter andalús remati. En la jugada següent arriba el segon gol. Deulofeu roba una pilota prop del banderí de córner a Feddal, que es refia, entra a l'àrea, aixeca el cap amb calma i veu l'arribada de Sergi Roberto, qui, amb tranquil·litat, supera Adán al contrapeu.
Pals i canvis
Amb el 2-0, semblava complicat que el Betis pogués retallar la diferència, i no ho va fer. Gairebé ni s'hi va acostar. La pressió de l'equip de Valverde després de pèrdua de pilota, el millor que ha mostrat des que va iniciar la pretemporada, va ser suficient per ofegar un conjunt verd-i-blanc amb pocs recursos.
Almenys va quedar l'emoció per saber si Messi estrenaria el seu compte golejador a la lliga, però els pals es van creuar al seu camí. Primer, després de driblar Adán, i en el tram final amb un xut potent que va picar a la fusta, l'argentí va quedar sense anotar.
Veient la debilitat de l'adversari, que només va avisar amb xuts alts de Nahuel, en una errada de Sergi Roberto, i de Fabián, tres minuts abans del final, Valverde va provar coses. Va fer entrar al camp Aleix Vidal en la seva posició primigènia d'extrem dret. El jugador de Puigpelat, que sembla que perd la batalla pel lateral dret amb un Semedo que evoluciona bé i que ahir es va mostrar amb profunditat, va tenir la millor oportunitat de la segona part, però no va poder resoldre davant d'un Adán que li va tapar els forats. La darrera arribada va ser del propi Messi, amb un cop de cap desafortunat a la sortida d'un córner.
És probable que, a més de Paulinho, que ahir encara no tenia els papers a punt, arribin més homes, però almenys el Barça, en època de sequera, demostra actitud. Això no se li pot negar.
