David Checa, després de recollir el guardó com a millor esportista de Sant Fruitós, passa uns dies descansant a la seva casa familiar. Cal tenir present que la major part de l'any resideix a París, on té la seu l'equip GMT-94 Yamaha, amb el qual ha aconseguit el títol de campió del món de motociclisme en la modalitat de resistència.
Com és que David Checa és més conegut a França que aquí?
Fa 15 anys que corro per a l'equip francès GMT-94, per això allà em coneixen. Aquí, si no cor-res en moto GP, no comptes per al gran públic ni per a la premsa esportiva. És així de clar, encara que tinguis tres títols mundials.
Pot fer una valoració de la temporada que es va acabar el juliol passat i ja de la primera prova del 2017-18 disputada el setembre...
La 2016-17 ha estat una temporada molt dura. Començàvem el setembre del 2016 amb el Bol d'Or, que ens va anar molt malament. Al circuit Paul Ricart bufa un vent molt fort -el mistral-, un company es va trobar en un revolt una ràfega de vent i el va fer caure, vam perdre unes tres voltes, i en el relleu següent l'altre company també va caure, i això ens va fer perdre tres voltes més. Aleshores el motor va començar a tenir problemes, es va reparar amb presses, no va quedar prou bé i es va incendiar. Total, que de tres hores que s'havien corregut, nosaltres només havíem disputat 90 minuts. Què fèiem, abandonàvem? Però, l'any abans no havíem aconseguit el mundial per un punt. Així que vam seguir a tope, i al final ens classificàrem novens, que ens donava 13 punts, encara que l'equip Suzuki en treia 60.
I després va venir Le Mans, l'abril del 2017, que em sembla que fou el punt d'inflexió de l'equip, on es va guanyar després de 860 voltes per 20 segons a la Yamaha oficial, i tu te la vas jugar en les darreres voltes...
Nosaltres teníem clar que el títol estava complicat perquè estàvem a 47 punts dels primers, la Suzuki Sert número u en resistència, i pensàvem com ho faríem per poder retallar aquesta diferència. Quedaven tres curses, més la de Suzuka, on no pots fer gaires punts, aleshores tot passava perquè nosaltres guanyéssim i els rivals fallessin. Per a nosaltres va anar tot bé, i ells van tenir al final més pressió, amb més errors.
Quina diferència hi ha entre la Yamaha del GMT-94 i la Yart austríaca oficial?
Que ells tenen més ajuda de fàbrica i van amb pneumàtics Bridgestone. La nostra màquina potser és més simple, però això també pot ser un avantatge en les curses de resistència. Nosaltres vam millorar els punts febles que teníem, com el radiador, i si a tot el gran treball de l'equip hi sumes la unió i l'esforç de tots tres pilots, el resultat final fou el títol. Tots tres tenim molta experiència, hem corregut en moto GP, superbikes, i resistència, i tots tenim moltes ganes de guanyar. Ens hem ajudat molt, sense tenir gelosies, i només treballem per guanyar.
Però els Dunlop han anat prou bé.
Potser no són els millors pneumàtics, però sí els més polivalents, pots córrer molt bé, tant si fa calor, plou o fa fred. L'únic problema que teníem era que el màxim rival, la Suzuki, també corre amb Dunlop, i ja ens duien 47 punts d'avantatge.
I aquesta nova temporada heu començat molt bé.
I tant! Hem tret del Bol d'Or 60 punts, els màxims possibles, i intentarem seguir guanyant. En Mike di Meglio, perquè no va cór-rer la primera cursa, no ha pogut ser campió juntament amb en Niccolo Canepa i jo. Volem tornar a guanyar perquè ell també tingui el campionat del món.
Els seus companys Mike i Niccolo compliran 30 anys, i David Checa va cap als 40, com ho veu?
El meu germà va guanyar el mundial de Superbikes als 42 anys. Jo no fa tants anys que sóc a la competició, perquè vaig començar bastant gran a córrer. Penso que si les lesions em respecten, encara puc córrer uns quants anys més. Estic feliç a dalt la moto i espero seguir pilotant.
Ens pot parlar del campionat francès de superbikes, que l'any passat vas guanyar i aquest any has acabat en tercera posició...
Aquest any he corregut amb un equip nou, i s'hi ha notat. Haig de donar per bo aquest tercer lloc, tenint en compte que el meu principal objectiu és el mundial de resistència, i aquestes curses en els circuits francesos em serveixen d'entrenament i per no estar inactiu. Si no fes el superbike hauria de llogar circuits per entrenar-me i encara em costaria diners, per això seguiré corrent superbikes, però sempre pensant en el mundial.
Un mundial de resistència amb poques curses, oi?
Sí. Ara s'ha canviat d'organitzador i es comenta que de cara al 2019, a més de les quatre curses europees i la japonesa, s'hi afegirà una altra que tindria lloc en un circuit asiàtic, però encara no hi ha res definitiu.
Ha rebut ofertes per córrer el mundial amb altres equips?
He tingut ofertes per anar a altres formacions, on em donaven millors condicions econòmiques, però amb el GTM estic molt bé. Tots aquests anys s'han portat molt bé amb mi, i els resultants han estat molt bons, i penso que per guanyar una mica més no val la pena arriscar-se. Sóc una persona agraïda, un exemple d'això és Nolan, que fa 20 anys que porto els seus cascos, i també la màquina Yamaha, que m'agrada molt, i m'han ajudat. Els diners són importants, però si tot funciona, no val la pena espatllar-ho.
Té pensat viure a França?
Ara per ara, no. A París hi visc perquè és la central de l'equip, però no m'agrada, fa fred, molts dies plou, la humitat... Si mai decideixo viure a França, seria en un lloc de la part del sud. Estic molt bé a Sant Fruitós, i és on m'agrada estar.
Com valora el premi de millor esportista de Sant Fruitós?
Estic molt content que hagin pensat en mi. Agraeixo a tots els afeccionats santfruitosencs i de la Catalunya Central el suport incondicional que m'han mostrat sempre.
