Óscar Vázquez ens cita perquè li truquem dijous a les vuit del vespre. El president de l'Araberri atén el telèfon amb un «bona nit», en català, cordial, i es justifica explicant que «treballo en un banc i els dijous obrim a la tarda, per això fins a aquesta hora no m'he assabentat de res del club». Ni tan sols del darrer fitxatge, el txec Adam Pechacek, que no sap si podrà jugar diumenge contra l'ICL Manresa, ni tan sols si arriba traspassat o cedit de l'Obradoiro. «Ara aniré al pavelló i allà me n'informarà l'altra gent que treballa al club».
Vázquez és l'ànima d'una entitat creada el 1994 i que ha anat creixent fins a la segona màxima categoria del bàsquet estatal. En una ciutat en què aquest esport és una religió, amb un gegant com el Baskonia, l'Araberri ha trobat el seu lloc. Explica que «el seu planter és el món, i el nostre, els jugadors de la província d'Àlaba. Som mons diferents».
El president explica que «als nostres partits hi ha un ambient molt familiar, jo dic que és bàsquet vist de prop, en un recinte que veia jugar el Manresa i d'altres equips grans fa trenta anys i que ara veu un club que ha anat creixent fins a tenir vint formacions de planter, tant masculí com femení, i un conjunt a la LEB Or».
Dia a dia complicat
L'Araberri va estar a punt de no poder jugar a la lliga. Un incompliment en els terminis d'inscripció el va deixar fora dels divuit escollits, i només la readmissió del Betis a la lliga Endesa va provocar que fos repescat. «És un problema no disposar de gent que treballi al cent per cent al club. Jo treballo en un banc, un altre és infermer, un altre és mestre, un altre es guanya la vida en una empresa d'automoció... Pensàvem que disposàvem de temps per formalitzar la inscripció i per dues hores i mitja ens vam trobar que d'altres que no havien aconseguit ser a la categoria per mèrits esportius l'havien formalitzada». L'Araberri havia estat dotzè a la LEB Or la temporada 2016-17, la millor classificació de tota la seva història.
Treballar aliens a tot
De tota manera, no hi va haver sensació de caos. «Vam seguir treballant amb la ment posada que seríem a la LEB Or. Els nostres fitxatges no són ràpids, tots es gesten de manera lenta. Vam deixar que tothom completés les seves plantilles, perquè era un fet que tampoc no ens perjudicava, i al final, gràcies a la repesca del Betis, vam poder inscriure'ns a la lliga. La feina no va començar aleshores, sinó que ja n'hi havia molta de feta».
La plantilla de l'Araberri és una estranya composició de jugadors del planter i d'apostes estrangeres. Basquetbolistes alabesos com Martín Buesa, Jon Iñigo Agirre, Asier Gordo conviuen amb algun jugador amb experiència a la lliga, com l'andalús Fede Uclés i, sobretot, estrangers joves que han causat un gran impacte. El base Alec Wintering, MVP de la tercera jornada, i l'escorta John Dee figuren entre els més valorats de la competició. A més, reben cessions com Leo Cizmic, del Betis, i la referida de Pechacek. «Disposem de dues persones que treballen molt bé en aquest sentit. S'informen de les capacitats esportives dels jugadors i també de les personals, dels estudis que tenen, i quan n'estem segurs, els fitxem. Que fóssim a la LEB Or o no, no ens va fer desviar de la línia que havíem marcat.
Malgrat haver iniciat la competició amb tres victòries i una der-rota, Vázquez és realista i es marca la permanència com a objectiu. «Repetir el lloc número 12 de la temporada passada seria una gran fita. Nosaltres encara som a la pretemporada. Ens falten tres setmanes perquè vam començar-ho tot més tard». Opina que la lliga «és aquest any més forta. No veig equips que s'hagin de despenjar aviat i, en canvi, en veig molts que lluitaran pels play-off i per pujar».
Del Manresa, pensa que «és bo per a ells haver fet una passa enrere per agafar impuls i múscul, com va fer el Gipuzkoa l'any passat». Dels bagencs té una percepció «d'un gran club que coneixem bé aquí de tants anys de jugar contra el Baskonia». I si es parla d'aquests enfrontaments, ha de sortir la final de la lliga del 1998. «La recordo perfectament. Jo era al pavelló i tinc clavada la imatge de Chichi Creus anotant un dels últims bàsquets. Sé perfectament on seia i tot. Ara, per a nosaltres, serà una alegria rebre'ls diumenge i fer que se sentin a gust». A tot arreu menys a la pista, s'entén.
