12 de abril de 2018
12.04.2018

Les cinc claus de la desfeta de l'equip blaugrana a Roma

12.04.2018 | 13:29

No es pot dir que la desfeta del Barça a l'Olímpic de Roma fos causa d'un sol problema. Hi va haver tot un seguit d'errades, tant des del punt de vista individual, com col·lectiu, que van provocar que el conjunt blaugrana fos tou en defensa i inofensiu en atac. La Roma va fer un plantejament diferent al partit del Camp Nou, amb tres centrals i dos carrilers, i va alinear dos davanters gegants que van complicar molt la vida a Piqué i Umtiti. El resultat de totes aquestes errades va ser un 3-0 impensable que deixa tocat el projecte de Valverde de cara als aficionats.

Sense cap atac posicional


Tot i intentar-ho durant tot el partit, el Barça no aconseguia imposar el seu joc i no podia realitzar el seu atac posicional característic. Una pressió molt forta de la Roma impedia el joc del Barça, sobretot al mig del camp.

I tot començava per la sortida de pilota del Barça. La Roma provocava una defensa individual sobre els jugadors del Barça que els hi era impossible superar aquesta primera línia de pressió amb netedat ni amb l'ajuda de Messi en algunes accions.

Pressió intensa de la Roma


La Roma exercia una pressió intensa sobre el Barça, buscava realitzar un 1x1 en defensa a tot el camp, de manera que les disputes defensives sempre eren individuals cadascú amb el seu home.

Un altre tret característic eren les anticipacions dels jugadors romans, un cop havien aconseguit realitzar una defensa 1x1 i igualar el mateix número de jugadors defensius de la Roma que atacants del Barça ocupant-se així cadascú de la seva marca, el següent pas era anticipar-se, ser més ràpids que els jugadors del Barça i arribar abans que ells, i ho aconseguien en totes les accions.

En els duels aeris també s'imposava sempre la Roma per anticipació i per millor posició aconseguida per davant dels jugadors del Barça.

Un altre tret important de la Roma era la pressió després de pèrdua que realitzaven. Un cop perdien la pilota era habitual veure fins a cinc jugadors pressionant la zona on s'havia perdut la pilota per intentar recuperar-la de nou.

Joc directe dels italians


La Roma buscava la incomoditat defensiva del Barça i ho va aconseguir amb el joc directe cap a Dzeko.

Amb Kolarov i Florenzi oberts a les bandes, feien sortir de posició Jordi Alba i Semedo i era molt fàcil guanyar-los l'esquena, sobretot en transicions. En conseqüència hi havia més espais entre jugadors de la línia defensiva, i aquí és on entrava Dzeko.

Dzeco va ser l'home clau del partit, apareixia per tot arreu, rebent per dintre, al peu, al cap, entre línies, en profunditat... Sempre aconseguia fer sortir de zona a un defensa i li acabava guanyant la posició. Piqué i Umtiti no s'entenien a l'hora de defensar i donar-se ajudes i cobertures, i no van ser capaços de defensar-lo correctament.


Poca reacció des de la banqueta


El Barça i Valverde es van veure superats i no van realitzar cap canvi tàctic en veure el que estava passant, l'únic intent abans dels últims canvis a la desesperada, va ser el de Rakitic avançant la seva posició per intentar evitar el joc directe de la Roma. Però ofensivament seguien sense trobar un jugador entre línies capaç de connectar la línia defensiva i migcampista amb la de davanters per provocar algun desajust en la defensa de la roma i crear alguna ocasió de perill.

La defensa del córner


La cirereta del pastís la va posar Manolas amb un cop de cap en una jugada de córner. Ni Semedo, que era la seva marca individual, ni Luis Suárez, que era el defensa que estava en zona al primer pal, van ser capaços de defensar la centrada i el remat de la Roma.

(*) Joan Porras és entrenador amb nivell UEFA A de la Federació Catalana

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema