El Barça no va poder donar un cop gairebé letal a la lliga, però tampoc va perdre. La brillantor, que no és una de les característiques més importants de l'equip de Valverde, sembla part d'una altra època i cal quedar-se amb les sensacions positives que transmet aquest equip, i la millor és la competitivitat. Tal com va passar al Wanda Metropolitano contra l'Atlètic, els blaugrana van endur-se un punt en un partit que haurien pogut decantar de la seva banda a l'inici, però que també van poder perdre en una represa més pròpia dels partits amb Luis Enrique a la banqueta. Jordi Alba, culminant la jugada de tota la vida amb Leo Messi, va permetre mantenir una imbatibilitat que, més que des del punt de vista numèric, aporta tranquil·litat mental per afrontar un desembre que culminarà al Bernabéu.

Ahir, Valverde no va fer apostes arriscades i va utilitzar l'equip que tothom sabia, amb Vermaelen en el lloc de Piqué -bon partit del belga- i amb Paulinho al centre del camp. I el seu equip va quedar sorprès, d'entrada, per un plantejament totalment conservador de Marcelino, que va situar tots els seus homes per darrere de la pilota i que es va dedicar a defensar durant els primers 45 minuts.

Així, tret d'una tapada del portentós Umtiti a xut de Rodrigo al minut 6, el València no va inquietar Ter Stegen en aquesta fase. Per contra, el Barça intentava entrar pel mig, amb Messi i Iniesta, i utilitzant la banda dreta, la de Semedo, que va projectar-se força.

En els primers minuts només es van registrar rematades llunyades d'un Paulinho que no intervé en la circulació però que sempre és valuós en la rematada. Les oportunitats no eren gaire clares, tot i el domini, quan va arribar una acció clau.

Un altre gol no concedit

Va succeir al minut 30, quan Messi va recollir la pilota a la frontal de l'àrea, va disparar, Neto va intentar blocar l'esfèrica però aquesta se li va escolar entre les cames i va entrar ben bé mig metre a la porteria. Tothom va veure el gol, menys qui ho havia de fer, l'àrbitre assistent, demostrant una vegada més l'endarreriment de la lliga espanyola en no introduir l'ull de falcó, i ja no diguem el VAR.

El gol va fer enfadar els blaugrana, sobretot Messi, i l'equip va fer un final de la primera meitat molt bo. Primer, el mateix argentí va llançar alt una falta directa. Després, Iniesta no va poder culminar una gran combinació amb l'argentí i finalment Suárez, novament desafortunat ahir, va rematar al cos del porter del València una passada llarga de l'estrella de l'equip. El descans arribava amb la sensació que el Barça havia tingut el València a les mans, però que no havia trobat la manera de reduir-lo.

Tot el contrari del que va succeir després del descans. Els homes de Marcelino van fer el pas endavant que se suposa que desitjava el tècnic asturià, ahir sancionat a la graderia, i ja van avisar als cinc minuts amb una rematada de l'irascible Zaza a passada de Guedes. El Barça va prémer l'accelerador i hauria pogut marcar primer amb una rematada de cap de Vermaelen a la sortida d'un córner i després amb un cop de cap de Paulinho també desviat. Els de Valverde, però, tenien un forat a la banda dreta i el València el va aprofitar.

Muntanya russa

Perquè Rakitic no podia tapar els continuats dos contra un que Gayá i Guedes feien a Semedo. En el primer, Ter Stegen va aturar la centrada del portuguès, però a la segona va caure el gol. Guedes espera l'arribada del lateral, li cedeix la pilota i aquest centra tens perquè Rodrigo, avançant-se a Vermaelen, remati al fons de la porteria d'un superat Ter Stegen.

Valverde va moure la banqueta. Va intentar tenir retingut Gayá amb l'entrada de Deulofeu i després va introduir al camp Denis Suárez per remplaçar un Iniesta que ja justejava físicament. El gallec gairebé no va fer res, però va intervenir en la jugada del gol. Va ser cinc minuts després que Suárez es tornés a estampar contra Neto en un xut a sobrebot. En aquell moment, el Barça no dominava i havia estat una pilota aïllada. L'empat va arribar quan Denis va combinar amb Messi, i aquest, des de fora de l'àrea, va veure la típica entrada cap a dins de Jordi Alba. L'argentí la va passar bombada i el lateral, en posició acrobàtica, va anotar.

Però el partit encara no s'havia acabat. Tots dos equips donaven per bo l'empat però no renunciaven al premi gros i el descompte va ser trepidant. Primer va ser Andreas Pereira, que havia entrat per Soler, qui va llançar la pilota a l'exterior de la xarxa en un contraatac. Tot seguit, Messi va iniciar una acció en la qual Paulinho no va arribar a la rematada i l'última va estar a punt de ser el triomf local, però la volea de Zaza va sortir rebotada cap amunt. El Barça no enamora, perd avantatge però també demostra que és competitiu i difícil de guanyar.