El jutge de l'Audiència Nacional Juan Pablo González interroga aquest divendres els nou detinguts aquest dimecres a Manresa i a Barcelona per la seva presumpta relació amb els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), als quals s'atribueix la preparació d'actes terroristes amb explosius casolans. Entre els arrestats hi ha un noi i una noia de la capital del Bages.

Als detinguts en aquesta operació, en què van ser registrats vuit locals i habitatges okupats, se'ls considera responsables d'accions de terrorisme de tipus "anarquista insurreccionista", segons han informat fonts jurídiques.

L'operació va ser coordinada pel Jutjat Central d'Instrucció 3 de l'Audiència Nacional i és continuació de l'anomenat cas Pandora, que el mes de desembre passat es va saldar amb la detenció d'11 persones a Madrid, Barcelona, Manresa i Sabadell (Vallès Occidental) com a responsables de diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació casolana durant els anys 2012 i 2013, encara que des de fa mesos estan en llibertat amb càrrecs.

Els Mossos d'Esquadra van procedir a la detenció de tots ells com a presumptes autors d'un delicte de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista, ja que se'ls acusa d'estar vinculats als Grups Anarquistes Coordinats (GAC), als quals l'Audiència Nacional atribueix la preparació d'actes terroristes amb artefactes casolans.

En la primera fase de l'operació Pandora, el mes de desembre passat, els Mossos d'Esquadra van detenir a onze persones, set de les quals van ingressar a la presó per ordre del jutge instructor però van quedar en llibertat després de pagar la fiança de 3.000 euros que els va imposar l'anterior titular del jutjat, el magistrat Javier Gómez Bermúdez.

En el seu acte, el jutge va concloure que hi havia indicis que els membres dels GAC podrien ser autors de diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació casolana a tot Espanya, amb els quals pretenien "desestabilitzar l'Estat i alterar greument la pau pública".

Aquests indicis als quals al·ludia el jutge van ser recollits pels Mossos d'Esquadra en una investigació que van iniciar el 2012.

Les noves detencions van provocar malestar en la CUP, que va reprotxar al govern en funcions d'Artur Mas que, a través de la policia autonòmica, executi les ordres de l'Audiència Nacional.