Demanen 44 anys de presó per als dos acusats de voler atemptar a Montserrat

Els anarquistes van col·locar un artefacte al Pilar i pretenien fer-ho també al Bages, segons el fiscal

07.03.2016 | 08:12

L'Audiència Nacional jutjarà dimarts que ve dos acusats, un home i una dona, d'haver col·locat l'artefacte que el 2 d'octubre del 2013 va explotar a la Basílica del Pilar de Saragossa, uns fets pels quals s'enfronten a una petició fiscal de 44 anys de presó cadascun.

El fiscal acusa Francisco Javier Solar Domínguez i Mónica Andrea Caballero Sepúlveda, de nacionalitat xilena però residents a Barcelona, de diversos delictes de terrorisme, entre ells pertinença a una organització terrorista, i els imputa també haver conspirat per col·locar un altre artefacte a la Basílica de Montserrat.

Segons el seu escrit d'acusació, tots dos formaven part del Comando Insurreccionalista Mateo Morral, que estava integrat al seu torn en els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), una estructura que es va crear el 2012 per organitzar als grups anarquistes que fins a aquell moment actuaven aïllats.

El fiscal afirma que el 2 d'octubre del 2013 els dos acusats es van desplaçar des de Barcelona fins a Saragossa en autobús per col·locar a la Basílica de la Nostra Senyora del Pilar l'artefacte, compost d'una bombona de butà, dos quilos de pólvora i un rellotge activador.

Una vegada el van posar allà, va explotar a les 13:45 hores a la nau central de l'altar més gran de la basílica i va tenir un radi d'acció de 26 metres, que va causar ferides a una dona a l'oïda.

En el moment de l'explosió al temple hi havia també un grup de 50 turistes nord-americans i quatre treballadors, que no van quedar ferits. Els acusats van avisar de l'explosió uns minuts abans a un centre d'estètica al qual van trucar des d'una cabina, però que no va alertar les forces de seguretat creient que es tractava d'una broma. Posteriorment, el Comando Insurreccional Mateo Morral va reivindicar l'acció en un web de tall anarquista.

Després d'identificar-los, la Policia va registrar el pis de Barcelona on tots dos vivien, on es van trobar, entre d'altres coses, bitllets de transport al Monestir de Montserrat, un full dominical de l'arquebisbat de Barcelona, un exemplar d'un diari de perfil anarquista i diversos documents relacionats amb els GAC.

A partir de l'anàlisi dels documents trobats, s'ha conclòs, segons el fiscal, que tots dos estaven realitzant actes preparatoris per a la seva pròxima acció, que consistia a col·locar artefactes explosius a la Basílica de Montserrat.

Hi van anar els dos el 12 de novembre del 2013 i en els vídeos gravats aquell dia per les càmeres de seguretat del temple se'ls veu repetint recorreguts "per ubicar les diferents càmeres de gravació i seleccionar el lloc adequat per atemptar contra el temple".

El fiscal explica que el comando dels encausats perseguia, com a part dels GAC, "la desestabilització i el col·lapse del sistema", la "revolta i la subversió d'allò establert" i, en últim terme, "construir l'anarquia".

A Espanya, indica, s'està consolidant un "canvi de tendència", a semblança del que ha passat en altres països com Grècia, Itàlia o Xile, d'on procedeixen molts dels detinguts d'aquest tipus de grups, per dur a terme una "unificació" de les accions en una determinada "marca" o "franquícia".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema