Si la nau tèxtil de l'Ametlla de Merola afectada per un foc el 2010 hagués tingut una sortida d'emergència, potser la treballadora que hi va morir l'hagués pogut utilitzar per salvar-se. És una de les conclusions a què ha arribat el Jutjat Penal 3 de Manresa per condemnar l'amo de la fàbrica, Jordi Font Riba, per un delicte d'homicidi imprudent. La jutge ha sentenciat l'empresari a un any i tres mesos de presó (que no haurà de complir perquè no té antecedents) i a pagar 50.000 euros d'indemnització a la família de la víctima, a banda de 8.000 euros més a l'operari que va quedar ferit.

Encara que la defensa va assenyalar en el judici que la víctima va sortir sana i estàlvia de l'edifici en flames i que va morir quan va entrar-hi un altre cop per recollir les pertinences, la jutge no té cap dubte sobre la responsabilitat de l'empresari en la seva mort: no havia aprovat cap pla de riscos, no havia actualitzat la formació als empleats, no tenia assegurança ni llicència, no contractava cap servei homologat de manteniment de la maquinària (sinó que el feia ell mateix) i no va habilitar cap sortida d'emergència quan l'única que hi havia hagut va ser tapiada mesos enrere per una empresa veïna.

Una antiga sortida que, si s'hagués mantingut, hauria quedat a només set metres del lloc on es va trobar el cadàver de la víctima, Concepció Noguera Mosoll, de 53 anys i veïna de Navàs. "Si hi hagués hagut una sortida d'emergència vàlida en aquest extrem de la nau, potser Noguera hauria pogut sortir a través d'aquesta", conclou el Jutjat Penal 3 manresà.

Els fets van tenir lloc el 2 de març del 2010, a la nau que acollia l'empresa de l'acusat, Grup de Gestió Tranas. Unes guspires generades per l'avaria d'una màquina van provocar l'incendi, que es va estendre ràpidament per la nau. El treballador ferit, Aldelkarim D., va intentar apagar les flames sense èxit i, seguidament, tant ell com la víctima van sortir a l'exterior.

Ja a fora, Aldelkarim D. va trucar a Font, i la víctima va entrar de nou a la nau per agafar les seves pertinences. Però ja no en va poder sortir. Quan Abdelkarim D. va intentar entrar-hi per rescatar-la, el fort fum li ho va impedir. Posteriorment, la nau es va ensorrar i el cadàver no es va localitzar fins l'endemà. L'autòpsia va concloure que havia mort per intoxicació.

Sobre la formació dels treballadors en riscos laborals, l'operari Abdelkarim D. va declarar en el judici que només en van rebre l'any 2004, però que des de l'aleshores no n'havien rebut més (tampoc quan es va tapiar l'única sortida d'emergències). La jutge, recolzada per altres indicis, ha donat credibilitat a aquest testimoni i, en canvi, ha desestimat el testimoni que va donar l'actual alcalde de Cercs, Jesús Calderer, que durant el judici va declarar com a soci de l'empresa de formació contractada per l'acusat. Encara que Calderer va assegurar que la seva empresa havia format anualment els treballadors de la nau afectada, la jutge ha desestimat la seva versió i ha fet cas a la declaració del treballador Abdelkarim D.

Cap asseguradora condemnada

La sentència condemna l'acusat per dos delictes contra els treballadors, homicidi imprudent i un de lesions. La jutge obliga l'acusat a indemnitzar la família de la víctima en 50.372 euros i el ferit, en 8.723 euros. Com que l'acusat no tenia assegurança, la resolució no ha pogut condemnar cap asseguradora a fer el pagament, en cas que Font es declari insolvent. A més, ha absolt l'empresa veïna, Meroltex, que l'acusació particular havia intentat vincular amb l'acusat, per tal que assumís de forma subsidiària la indemnització.