«Probablement, sense la feina que s'havia fet, l'incendi hauria continuat amunt», constata Eder Torrades, el propietari forestal d'Avinyó que unes setmanes abans de l'incendi havia netejat el bosc en una zona clau, cosa que va ser cabdal per frenar el foc. «Sap greu veure que s'ha cremat el teu bosc. Però si penses que, gràcies a la teva feina, no s'ha cremat més territori, et queda una sensació agradable. S'ha pogut evitar una afectació més gran», diu.

Torrades és el propietari de la finca forestal de Tomàs, la més afectada per l'incendi. La finca té 48 hectàrees forestals, de les quals se'n van cremar 22. La propietat també inclou una vintena d'hectàrees agrícoles, la majoria de les quals també van resultar cremades. Tots els camps afectats ja estaven segats.

Per què va decidir posar-se d'acord amb la Generalitat i la Diputació i netejar el bosc en una zona considerada estratègica? «Al final, tu el que vols és tenir el bosc en les millors condicions, per poder passejar-t'hi i estar-t'hi. I, és clar, si es crema, no és un lloc agradable on estar, evidentment», respon.

Una franja a l'entorn de la casa

Torrades reconeix que la neteja forestal és una feina deficitària econòmicament per a un propietari privat. «En el meu cas, jo estic a l'associació de propietaris Gavarresa-Moianès i, amb recursos de la Diputació, es pot fer alguna cosa. És un treball que es fa conjunt, ells treballen a favor del propietari, i així mantenim el nostre entorn», afegeix.

D'altra banda, Torrades també destaca que van poder salvar la casa de la finca perquè havien fet una franja de protecció al seu voltant.

El dia de l'incendi, segons relata, no hi havia ningú a l'habitatge, que actualment està en obres. «Quan em van avisar, jo era a la feina i vaig sortir ràpidament cap a casa. Va ser dur veure l'incendi tan a prop de casa teva i no poder accedir-hi», explica. «Un cop es va poder estabilitzar, em van deixar entrar-hi», afegeix Torrades. I aleshores va poder constatar que la neteja forestal que havia fet a la seva finca havia donat bons fruits: «Si l'incendi va ser menys fort del que podria haver estat, va ser gràcies a la feina feta. I això és d'agrair», remarca.

Ara, Torrades es troba que prop de la meitat de la seva superfície forestal està cremada i que, per tant, l'ha de gestionar. «Et queda una sensació dolenta, perquè veus que, malgrat tot el que havies treballat, has perdut bosc. Però la vida sempre és una oportunitat per tornar a començar», assegura optimista.

Segons afegeix, «ara parlarem amb l'Associació Gavarresa-Moianès per mirar de gestionar a partir del setembre tota la retirada de la llenya cremada, i treballar per la reforestació de la zona».