Els Mossos recuperen 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats, entre ells els de Coll de Nargó i Fígols

Acusen dos homes detinguts l'agost passat de robar més de 20.000 peces a tot Catalunya

10.01.2018 | 13:03
Algunes peces recuperades dels jaciments espoliats.

Els Mossos d'Esquadra atribueixen a dos homes detinguts l'agost passat l'espoliació de fins a 168 jaciments arqueològics i 32 de paleontològics, dels quals van extreure 393 conjunts arqueològics i més de 20.000 peces. Entre els jaciments afectats, segons ha pogut saber Regió7, hi han els de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell; Font del Bullidor de Fígols, al Berguedà; Castell de Calders, al Moianès; i Sant Julià d'Úixols i el Vilet de Castellterçol, també al Moianès. A l'Anoia, es van espoliar els jaciments de Castellolí, Puigdemager a Els Prats de Rei, Veciana, Santa Margarida de Montbui i el Saió (també a Santa Margarida).

Les comarques més afectades per l'activitat espoliadora dels dos homes, veïns d'Amer (la Selva), nacionalitat espanyola i de 29 i 35 anys, són el Pallars Jussà, l'Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d'una dotzena d'emplaçaments afectats, entre els quals el de Coll de Nargó. Hi ha d'altres casos en què a l'afectació paleontològica s'hi afegeix l'arqueològica, com el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb 19, Osona amb 18 i el Gironès amb 10. A més, alguns dels jaciments afectats encara no estaven catalogats ja que no se'n sabia la seva existència.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats estan valorats en més de 110.000 euros. Els arrestats es dedicaven a vendre el material a través d'una web que en set mesos va reportar-los més de 1.000 euros mensuals, segons els Mossos d'Esquadra. També s'ha constatat que es venien peces en altres webs.

La investigació es va posar en marxa el 2016, quan agents dels Mossos d'Esquadra van detectar la venda de material arqueològic fals i d'objectes paleontològics espoliats en jaciments. Quan es va escorcollar els domicilis dels arrestats, només es va poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència, es va sol·licitar al jutjat una nova entrada als habitatges. Va ser aleshores, durant els dies 29 i 30 de novembre i l'1 de desembre, quan es van comissar els 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d'Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d'una empresa especialitzada en la manipulació d'aquest tipus de material i dos secretaris judicials.

Es van recollir milers d'objectes, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans. La quantitat de material era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del Departament de Cultura.

Caldrà mesos per avaluar els danys causats


Els especialistes que hi van participar van constatar que no havien vist mai una quantitat d'objectes espoliats d'aquesta magnitud. Tot i que ja es pot fer una primera valoració de l'abast de l'espoli, els tècnics hauran de dur a terme una feina que s'allargarà uns mesos per a l'estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments.

La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on se situa i el conjunt d'objectes permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s'exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.

Peces repartides per totes les habitacions


En l'escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l'emplaçament original de l'objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

A l'agost, els investigadors també van intervenir centenars d'arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics. Es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d'excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d'aplicacions de geolocalització.

Una expoliació sistemàtica i intensiva


La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d'Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva.

Cal destacar que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l'haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema