Un mineral rar anomenat tranquillityita, que només s'havia trobat en mostres rocoses de la Lluna fa més de quaranta anys, va ser descobert a Austràlia, tal com van confirmar fonts científiques.
"És increïble que la tranquillityita existís tot aquest temps en les roques de la Terra i que hagin hagut de passar 40 anys des que va ser trobada a la Lluna per detectar-la aquí", ha dit Birger Rasmussen, que va encapçalar l'equip de la Universitat de Curtin que va fer el descobriment.
La tranquillityita rep el nom del Mar de la Tranquil·litat, una part de la superfície de la Lluna, on aquest mineral va ser trobat per primera vegada, al costat de l'armalcolita i la pyroxferroita, durant l'expedició tripulada de l'Apolo XI el 1969. Aquests dos últims minerals es van trobar a la Terra els anys següents d'aquest viatge a la Lluna, i fa dos anys es va detectar la presència de tranquillityita en mostres rocoses preses a Austràlia Occidental. Després de llargues i exhaustives anàlisis es va confirmar que el mineral de les mostres és el mateix que el trobat a la Lluna, va dir Rasmussen.
Segons el geòleg, el desenvolupament de la ciència des de 1969, que ara permet moldre les pedres en pols microscòpica i sotmetre-les a anàlisis isotòpiques i també pot determinar-ne l'antiguitat, va ser molt útil per detectar la presència de la tranquillityita a la Terra.
El descobriment d'aquest mineral estrany es va fer per casualitat, quan el grup de científics estava "analitzant detalladament talls de roca amb un microscopi per detectar-hi electrons", va explicar Rasmussen.
Aquest mineral, de color marró vermellós, té la forma de petites agulles més primes que el diàmetre del cabell humà, i la seva composició conté principalment sílice, zirconi, titani i ferro.
La tranquillityita, que fins ara s'ha detectat en sis localitats d'Austràlia Occidental, és present en roques ígnies com la dolerita, que es coneix popularment com "granit negre" i que és un dels últims minerals que es cristal·litzen del magma.
"De fet, sospitem que la tranquillityita aviat serà reconeguda en roques similars com la dolerita a tot el món", va assenyalar el científic, que va publicar, al costat d'altres col·legues, aquest descobriment a la revista Geology.
La tranquillityita, que apareix en quantitats minúscules i no té valor econòmic, podria ser útil per determinar l'edat de les roques en què s'ha trobat aquest mineral.
