L'Imperi Romà va arribar a tenir més de cinquanta milions d'habitants, i per a la seva alimentació va ser essencial l'impuls d'una política d'expansió agrícola, que va constituir la considerada primera globalització del consum de la història.
El museu de l'Ara Pacis de la capital italiana acull fins al pròxim 15 de novembre la mostra Nodrir l'Imperi. Històries de l'alimentació a Roma i Pompeia, un recorregut compost per rareses arqueològiques i una àmplia varietat de recursos multimèdia.
Tot per donar resposta a preguntes com què menjaven els antics romans, quins eren els seus costums gastronòmics, com transportaven les seves provisions des d'altres regions o la manera de conservar-les a la seva arribada a la que llavors era capital del món.
D'August a Constantí (27 aC - 337 dC), Roma es va convertir en una metròpoli de prop d'un milió d'habitants, una xifra que cap altra ciutat tornaria a assolir fins gairebé dos mil·lennis després. Roma exercia de centre neuràlgic d'un imperi que va superar els 50 milions de persones, amb una economia basada en l'agricultura, segons una de les comissàries de l'exposició, Orietta Rossini.
Al final de la guerra civil romana, August, el primer emperador, va imposar un període de pacificació conegut com la Pax Augusta -commemorada en l'Ara Pacis- entre tots els estats de l'Imperi, que s'estenia al voltant del "mar nostre", la Mediterrània.
Un espai geogràfic que va ser escenari de la "primera globalització del consum" i que va suposar l'arribada a Roma de múltiples i nous productes, com estris per cuinar, forns o vasos per emmagatzemar cereals i altres béns.
"A Roma no es menjava el pa produït en el camp romà ni es consumia l'oli de les oliveres romanes, sinó que es menjava el pa fet amb cereals africans importats per mar, i es consumia oli portat d'Espanya i també de l'Àfrica", explica Rossini. "Tot això va anticipar una globalització del consum alimentari", que va començar amb productes com el vi o l'oli d'oliva, transportats des de diferents llocs en atuells que també poden admirar-se en la mostra.
I és que els romans bevien vi de la Gàl·lia, consumien oli de l'actual Andalusia, es delectaven amb la mel grega o menjaven el garum, una cobejada salsa de peix fermentat, provinent d'Àfrica, l'Orient Mitjà o Portugal.
Però en el centre de la seva gastronomia es trobava el pa, fet a base de gra que arribava d'Egipte, acabat de conquerir, del qual encara es poden veure mostres en aquesta exposició, com 3 fogasses carbonitzades trobades a Herculà, sepultada al costat de Pompeia per l'erupció del Vesuvi el 79 dC.
La mostra explica que tots els productes arribats en les naus des de l'altre costat del mar eren recursos necessaris per a la supervivència de la població i es venien en els seus mercats, punts econòmics que suposaven "un privilegi i un signe d'estatus per a la ciutat".
"Es poden imaginar quins eren els problemes per transportar els aliments i alimentar tantes persones en un moment en què les comunicacions eren clarament més lentes del que són avui, però molt més organitzades", apunta Rossini. Mostra d'aquesta incessant activitat empresarial és l'existència, encara avui, dels vasos trencats i polvoritzats que s'amunteguen al Monte Testaccio, vora l'antic port fluvial de Roma.
La mostra repassa "com es va organitzar tot l'aprovisionament d'una gran metròpoli com Roma, la més gran de les metròpolis, la dominant", afegeix la comissària.
En l'any en què Itàlia acull l'Exposició Universal de Milà, centrada en l'agricultura i amb el lema "Alimentar el planeta. Energia per a la vida", l'exposició romana "tracta també d'aprofundir en aquests temes", comenta Rossini.
"Ells parlen de l'alimentació del planeta i nosaltres, de com es va resoldre el problema de nodrir l'imperi en una organització política en què tot era controlat", reflexiona la comissària.
