El Papa ha signat el decret per a la canonització de la mare Teresa de Calcuta, que previsiblement es produirà el 4 de setembre del 2016, va informar ahir l'oficina de premsa del Vaticà. Francesc va signar dijous a la tarda el decret pel qual es reconeix necessari un segon miracle.
La data de la canonització serà comunicada pel Papa el proper mes de febrer, però tot indica que serà el 4 de setembre del 2016, el diumenge més proper al 5 de setembre, data en què va morir el 1997. La proclamació com a santa de la mare Teresa de Calcuta serà un dels grans esdeveniments que es produiran en l'Any Sant Extraordinari de la Misericòrdia.
La mare Teresa va néixer com a Inés Gonxha Bojaxhiu el 20 d'agost del 1910, a Skopje (Macedònia), que llavors pertanyia a Albània. Filla d'un ric empresari de la construcció, va professar com a religiosa el 1928 a les germanes de Nostra Senyora de Loreto, a Irlanda. Un any després va marxar a Darjeeling perquè volia exercir com a missionera a l'Índia.
Teresa va adoptar aquest nom en honor de Santa Teresina de Lisieux. El 10 de setembre del 1946, quan viatjava en tren des de Calcuta a Darjeeling, va tenir la inspiració divina que la va portar a fundar la congregació de les missioneres de la caritat: va veure la cara de Jesús i va decidir lliurar-se totalment a Crist, ja que en aquest rostre va trobar reflectits els desheretats del món. El 1948 va inaugurar una escola per a nens necessitats i aquest mateix any es va vestir per primera vegada amb el sari blanc orlat de blau, l'hàbit de la seva congregació.
A més dels vots clàssics de pobresa, castedat i obediència, Teresa exigia a les religioses del seu orde de lliurar-se de per vida i exclusivament als més pobres, sense cap recompensa material a canvi.
El 1957 va fundar un centre d'acollida per a leprosos i el 1965, una vegada que Pau VI va atorgar a la congregació l'aprovació pontifícia, va fundar les primeres cases fora de l'Índia, a Caracas i Barquisimeto (Veneçuela).
El 1979 li van concedir el Nobel de la pau per la seva tasca caritativa en favor dels indigents del món. En la cerimònia de lliurament, a Oslo, va renunciar al banquet i va donar tots els diners del guardó als pobres.
Defensora ardent de la vida, va condemnar l'avortament i va viatjar per tot el món per conscienciar la gent contra aquesta pràctica.
El 1996 va publicar Camí de senzillesa, on recull la doctrina religiosa que va impulsar la seva vida de dedicació als altres.
Malalta de malària, el 5 de setembre del 1997 mor d'una aturada cardíaca a casa de les missioneres a Calcuta. Va ser enterrada a la seu de la congregació el 10 de setembre. L'enterrament va ser un esdeveniment nacional a l'Índia, on milions de desheretats van acompanyar el cadàver pels carrers de Calcuta i al funeral van acudir personalitats de tot el món.
"De sang sóc albanesa, de ciutadania, índia, per fe, sóc catòlica, per vocació, pertanyo al món, i per cor, pertanyo totalment al Cor de Jesús", afirmava Teresa.
