L'Autoritat d'Embriologia i Fertilització Humana (FEA) del Regne Unit ha donat llum verd, per primera vegada, a un grup de científics britànics perquè modifiquin genèticament embrions humans per tal de comprendre millor el seu desenvolupament.
L'autorització del regulador britànic a la investigadora Kathy Niakan, de l'Institut Francis Crick de Londres, ha estat acollida amb alegria a la comunitat científica, en considerar un pas clau per entendre millor els primers moments de la vida humana.
Es tracta de la primera vegada que un país considera, i aprova, emprar en embrions una tècnica d'alteració de l'ADN, una qüestió que també ha suscitat controvèrsia pels temors que un mal ús d'aquesta tecnologia derivi en tractaments potencialment perillosos o obri la porta als anomenats "nadons de disseny".
Robin Lovell-Badge, de l'Institut Francis Crick, es va congratular ahir que el permís de la HFEA permeti a la seva col·lega "continuar la seva investigació sobre com es desenvolupa l'embrió humà en la seva fase més primerenca, i també abordar el paper de gens específics mitjançant l'ús dels mètodes de selecció de genomes CRISPR/CA9".
Aquesta tècnica, inventada fa tres anys, és la que pretén emprar l'equip de científics per fer alteracions específiques en els gens i estudiar així els efectes d'aquestes variacions en el desenvolupament de l'embrió.
Per la seva banda, Peter Braude, expert en obstetrícia i ginecologia del King 's College de Londres, ha opinat que els instruments de selecció genètica de què ara es disposarà possibilitaran "nous enfocaments en els mecanismes genètics bàsics que controlen la ubicació de les cèl·lules en la gestació de l'embrió".
La rellevància del projecte es basa, també, en les seves potencials aplicacions terapèutiques a l'hora de tractar problemes d'infertilitat o en teràpies amb cèl·lules mare.
En un comunicat, el regulador britànic va informar que els experiments, que podrien començar els pròxims mesos, es desenvoluparan durant els primers set dies després de la fertilització i podrien aportar llum sobre els avortaments espontanis.
L'organització especifica que la llicència concedida inclou una condició per la qual "cap investigació que empri selecció genètica es pugui dur a terme fins que hagi rebut l'aprovació ètica" i recorda que "és il·legal" transferir els embrions modificats a una dona com a "tractament".
L'autorització britànica ha arribat després que investigadors a la Xina admetessin l'any passat haver alterat els gens d'embrions humans per intentar eliminar un problema sanguini genètic.
Segons l'institut britànic, els experts esperen que els embrions que busquen modificar siguin donats per parelles que en tinguin molts d'emmagatzemats com a conseqüència dels seus tractaments de fertilitat.
"Els embrions sobrants que es faran servir en aquest treball hauran estat donats per a fins científics", ha subratllat Alastair Kent, director d'Aliança Genètica UK, que va insistir en la rellevància de la contribució dels donants d'embrions en el camp de la ciència.
Els científics han recalcat que no permetran que els embrions compleixin el seu cicle de creixement, sinó que els estudiaran en les primeres etapes del desenvolupament abans de destruir-los.
Pretenen fer servir un mètode avançat de "selecció de gens" per fer canvis necessaris a l'ADN per tal d'alterar l'activitat genètica en la fase més primerenca de l'embrió.
Així mateix, tenen previst utilitzar també les anomenades tècniques de "transfecció", que impliquen la inserció de material genètic en cèl·lules.
Comuns però incompresos
"Ens agradaria comprendre els gens que són necessaris perquè un embrió humà es converteixi amb èxit en un nadó sa", va explicar la científica Kathy Niakan, responsable de la investigació.
Segons Niakan, "el motiu pel qual és tan important" aquesta iniciativa és "perquè els avortaments i la infertilitat són extremadament comuns, però no es comprenen gaire bé".
