L'exploradora i defensora global de l'aigua, Alexandra Cousteau, néta de l'oceanògraf Jacques Cous-teau, ha manifestat el seu desig de "no haver de viure mai el dia en el qual els espanyols hagin de ser refugiats ambientals pels problemes d'escassetat d'aigua".
En una entrevista a Efe, Cousteau ha reconegut que, en un context de necessitat d'emigrar si l'escassetat de l'aigua continua com en l'actualitat, i encara que sigui difícil d'imaginar per a molts espanyols, la desertificació i la sequera obligarien la gent a deixar les seves cases.
El sud patirà
Cousteau ha admès que no es pot predir quan les persones haurien de començar a emigrar, perquè cada zona està subordinada a unes condicions particulars, però ha assegurat que el sud, on ja existeix la necessitat d'aigua, patirà més.
L'exploradora de National Geographic ha descrit el problema com una escassetat de l'aigua al lloc i el moment del seu ús, i amb una qualitat insuficient per beure-la, nedar-hi o fer qualsevol activitat productiva o recreativa, i ha remarcat que "si l'aigua no és on i quan se la necessita per al seu ús, és com si no se'n disposés en absolut".
Crida a l'acció
Cousteau ha fet una crida a l'acció de la gent i dels governs perquè, encara que desitja "no perdre l'esperança, la situació requereix una mobilització massiva en temps, recursos i esforç, però que ha de produir-se en els deu pròxims anys".
Alexandra Cousteau ha qualificat de "prioritat absoluta" l'existència d'aigua, d'aire net i d'oceans abundants al planeta i ha afegit que "és totalment necessari gastar-se més diners a mantenir, restaurar i renovar els recursos naturals, en comptes de gastar-ho en compres a la Xina".
Sobre el futur en aquest tema, ha declarat que "és imprescindible que l'statu quo canviï gràcies a les nostres accions i reaccions" i que una de les maneres serà enviar missatges als mercats per conèixer d'"on ve el nostre menjar, la nostre aigua i quines tècniques i processos s'han utilitzat en la seva distribució".
L'activista ha sostingut la necessitat de començar a implementar les noves tecnologies, la irrigació per degoteig, una agricultura més sostenible, el reciclatge de l'aigua en comptes del seu malbaratament i un millor i més sostenible ús per al començament del canvi en "un dels béns naturals que més necessitem: l'aigua".
Segons Cousteau, "és primordial que la gent, encara que pensi que com a individu no pot fer res significatiu, comenci a protegir els llocs que li agradin o que tinguin significat especial per a ells, perquè si les comunitats de persones ho fessin, el canvi seria molt notable".
Qüestió d'involucrar-se
Cousteau ha afegit que "es tracta d'una qüestió de legislació, educació i voluntat d'involucrar-se", i que per això la societat ha d'exigir als seus polítics que "retin comptes sobre els esforços, tant de polítiques com monetaris, per poder portar a terme les accions necessàries".
Ha defensat que els humans ens hem de retre comptes, a nosaltres mateixos, mitjançant el suport a millors tractaments de l'aigua, les granges orgàniques i les infraestructures per evitar el desbordament d'aigües negres, perquè "els nostres interessos, les nostres preocupacions i els nostres estils de vida estan en joc".
