un comissionat i alguna cosa més

05.03.2016 | 00:00

a
questa setmana hem tingut les primeres pistes dels plans del nou comissionat del govern municipal de Manresa per al centre històric, una figura fins ara inexistent i que és una de les principals novetats d'aquest mandat. La figura ha nascut amb una polèmica afegida per la persona elegida, Adam Majó, fins a les darreres eleccions cap de la CUP a l'Ajuntament i militant històric d'aquesta formació, de la qual va ser un dels puntals durant tota una generació. El col·lectiu antisistema va reaccionar amb agror insòlita en interpretar el nomenament com una mena de traïció, mentre que CDC ho presentava com una prova de pluralisme. Política a banda, és indiscutible que Majó ha fet del nucli antic una de les seves principals preocupacions durant anys, i en té un coneixement profund que poquíssims regidors podrien exhibir. Per tant, la seva capacitació per a la feina a priori és clara, i aquest és el criteri que ha d'importar.
Majó ha detallat quaranta actuacions que té en cartera, definides després de parlar amb una trentena de persones amb coneixement del nucli històric. La llista és sensata i adient. Però presenta un problema doble: són moltes accions soltes, no un pla estratègic calculat per sumar energies acumulativament, sobretot si -i aquest és el segon problema- només tenen al darrere la voluntat i la capacitat d'una persona.
L'Ajuntament entén la figura del comissionat com algú que no està sol sinó al contrari, com una figura de dinamització i enllaç que ha d'impulsar i coordinar el treball de totes les àrees del govern al nucli històric. Tanmateix, aquesta definició té tots els números per quedar en simple filosofia si el comissionat no disposa de més eines que les que li vagin prestant les diferents regidories atenent a les seves demandes. Sabem que les polítiques i les burocràcies tendeixen a atendre les seves pròpies inèrcies i només marginalment destinen recursos i esforços a allò que se'ls encomana des de fora. En el pitjor dels casos, fins i tot poden reaccionar defensivament a les intromissions. Que hi hagi una persona no adscrita que intenti coordinar esforços per donar enfocaments transversals als problemes no vol dir que s'aconsegueixi. Dir-ho no és fer-ho.
El nucli històric de Manresa és el problema més pesant i complex de la ciutat. Capgirar la tendència al declivi i generar una dinàmica de regeneració social i econòmica serà impossible si no s'hi aplica la màxima potència política i tota l'artilleria pressupostària. Certament, la microgestió i les petites inversions poden ser molt útils, i aquest pot ser el terreny del comissionat. Però l'important és iniciar el gir transformador que no s'ha aconseguit fins ara. Si el comissionat n'ha de ser el detonador, no pot ser un genet solitari. Necessita equip i mitjans. I a l'Ajuntament, si més no els recursos humans, hi són. I no sempre estan ben aprofitats. Les dificultats i importància de l'objectiu bé mereixerien que la lloable iniciativa de nomenar un especialista no quedi coixa només començar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema