El naixement d'un nadó amb material genètic de tres persones obre les portes al desenvolupament de nous tractaments per a diverses malalties, va afirmar el doctor Alejandro Chávez, director del centre mexicà on es va realitzar el procediment. Entrevistat a les instal·lacions de New Hope Fertility Center a Ciutat de Mèxic, Chávez va assenyalar que el fet, publicat el 27 de setembre a la revista britànica de divulgació científica New Scientist, és resultat d'un esforç internacional.

"Per arribar a l'èxit que vam tenir, (usant) una tecnologia tan complexa, vam haver de recórrer a tots els nostres recursos -els de Nova York i els de Mèxic", va dir el metge, expert en fertilització in vitro. Va afegir que se sent orgullós que hagi passat a Mèxic, concretament al New Hope de Guadalajara -el centre té la seu principal a Nova York, i dues més a Ciutat de Mèxic i Guadalajara.

I a més amb la participació d'especialistes mexicans, el que permetrà "que la gent vegi que a Mèxic s'estan fent bé les coses". "Podem ser pioners en àrees com la reproducció assistida", ha afegit.

Per això, va rebutjar algunes informacions que afirmen que el procediment es va realitzar a Mèxic a causa de la falta de regulació en la matèria. "Tenim la tecnologia i la capacitat per fer-ho", ha assegurat. "Això és un tractament de reproducció assistida, potser més sofisticat, més complex que la mitjana, però és això. I a Mèxic des de fa molts anys es fan tractaments de reproducció assistida amb les condicions que ens posa la Secretaria de Salut, i això no és diferent", ha assegurat.

El mètode utilitzat en el cas consisteix a extreure el nucli d'un òvul de la mare i introduir-lo en l'òvul d'una donant, al qual prèviament se li havia retirat el seu propi nucli. El nucli és la part de la cèl·lula que conté l'ADN que participa en la combinació de material genètic de tots dos progenitors com a resultat de la fecundació.

A continuació, l'equip va fecundar amb l'esperma del pare l'òvul de la donant, al qual se li havia trasplantat el nucli de la mare, i el va implantar a l'úter d'aquesta per a una gestació normal.

Això va ser necessari perquè la mare és portadora d'una mutació genètica causant d'una malaltia letal coneguda com a síndrome de Leigh, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La mutació resideix a l'ADN contingut en orgànuls cel·lulars anomenats mitocondris, fora del nucli. Tot i que la dona està sana, la síndrome va causar la mort dels seus dos primers fills. Ja que l'ADN mitocondrial no participa en la barreja de material genètic dels progenitors, el nadó que va néixer gràcies a aquest procediment és producte de la combinació dels gens dels seus dos pares únicament, si bé va heretar els mitocondris sans de la donadora.

Per això, Chávez no està d'acord amb la descripció del procediment com a mètode de "tres pares". "El nen té un pare i una mare, i crec que aquest títol, encara que pogués semblar molt atractiu, demerita la tècnica i espanta molt. I potencialment també podria allunyar gent que necessités aquests tractaments", ha apuntat el metge.

L'especialista va indicar que hi ha altres grups que estan desenvolupant tècniques semblants de reproducció assistida. "Els anglesos estan molt a prop, jo crec, de tenir un nadó (...) Crec que en els propers 12 o 18 mesos haurien de tenir un nascut viu com a producte de tecnologies similars a aquesta", va dir. Les tècniques usades al Regne Unit difereixen de l'aplicada a Mèxic en què, segons va explicar Chávez, impliquen la fecundació de dos òvuls i "generar dos embrions, i un d'aquests està destinat a ser descartat".

"La novetat és que aquest és el primer nadó nascut al món, amb qualsevol tècnica de reconstrucció cel·lular, amb transferència d'orgànuls cel·lulars. Ara, dins de les tècniques, la que nosaltres oferim és la que pensem que és la millor".