Naomi Parker Fraley, la dona que va inspirar el cartell 'We Can Do It' durant la Segona Guerra Mundial, icona del feminisme, va morir el passat 20 de gener als 96 anys d'edat a la ciutat de Longview, a l'estat de Washington (Estats Units), segons ha confirmat la seva nora Marnie Blankenship al diari britànic de 'The Daily Mail'.

La imatge, en què una dona vestida amb un granota blava i abillada amb un mocador vermell de punts blancs al cap es remanga i treu múscul sobre un fons groc, portava per lema 'We can do it!' i es va conèixer posteriorment com 'Rosie the Riveter'.

Al seu moment, el 1943, el dibuix es va usar per representar les dones que van treballar en fàbriques i drassanes durant la Segona Guerra Mundial, moltes de les quals van produir municions i subministraments de guerra, així com per aixecar la moral dels treballadors, però en la dècada dels 80 va ser redescoberta i, rebatejada com a 'Rosie the Riveter' i es va utilitzar com a icona feminista.

Va ser el professor James J. Kimble qui va començar a cercar la veritable 'Rosie the Riveter' el 2010, una cerca que el va portar a Fraley. La dona va treballar a la base aèria d'Albereda, a l'estat de Califòrnia, quan tenia 20 anys d'edat, juntament amb la seva germana Ada, desmuntat la creença que va circular durant anys que va ser Geraldine Hoff Doyle la dona que va inspirar Rosie.

El cartell que es va inspirar en Fraley. Font: EP

La investigació de Kimble, a través de llibres, periòdics vells i arxius fotogràfics, el va portar a una còpia de la foto de Fraley de l'estació naval. Al peu de foto figurava: "La bonica Naomi Parker sembla que podria atrapar el nas al torn de la torreta que està operant".

Professor associat de comunicació i art a la Universitat Seton Hall a Nova Jersey, Kimble va publicar la troballa en un article publicat a la revista 'Retòrica i Assumptes Públics'.

La tercera de vuit germans

Fraley va néixer el 26 d'agost de 1921 a Tulsa (Oklahoma). Era la tercera de vuit fills del matrimoni format per Joseph Parker (enginyer de mines) i la seva dona, Esther Leis (mestressa de casa). En diferents moments de la seva vida, Fraley va viure a Nova York, Missouri, Texas, Washington, Utah i Califòrnia, abans que la seva família s'establís a Albereda (Califòrnia).

A la base aèria, Naomi i la seva germana van ocupar sengles llocs a la zona de reparació d'avions. Va ser allí on un fotògraf de l'agència Acme va capturar Fraley amb el cabell lligat amb un mocador vermell. Quan es va publicar la fotografia, Fraley la va retallar del periòdic i la va guardar durant dècades.

Després de la guerra, va treballar com a cambrera a Doll House, un restaurant de Palm Springs, Califòrnia. Va ser a la dècada dels 80 quan la imatge va sortir de nou a la llum. "No ho podia creure. Sabia que en realitat era jo a la foto", va afirmar Fraley a l''Oakland Tribune' el 2016.

Precisament, poc després del seu descobriment, Kimble va visitar Fraley, qui li va mostrar la foto del periòdic que havia guardat. "No hi ha dubte que ella és la dona de la fotografia", va exclamar en veure la imatge.