Santi Ruiz (Burgos, 1953) ha estat nomenat conseller de la província de l'orde de Sant Joan de Déu que formen Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Aragó, Navarra i una part de Madrid. S'encarregarà de coordinar l'atenció espiritual dels dotze hospitals en què l'orde és present. Aquest ascens l'obliga a deixar Manresa ja que, a més, serà el nou superior del parc sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi.

El seu successor al capdavant de la comunitat de Manresa serà Joan Manel Quilabert, que treballa a l'àrea de salut mental. El relleu tindrà lloc a mitjan juny. La comunitat quedarà amb quatre germans, dos de jubilats i dos en actiu.

Ja va ser destinat a Manresa del 1976 al 1984 i hi va tornar com a superior el 2001, fa nou anys. Li sap greu marxar ara?

Ja pensava que era a la corda fluixa, perquè els estatuts de l'orde diuen que no es pot estar més de sis anys de superior en una casa. Una altra cosa és que m'hauria agradat continuar, perquè a Manresa és on he estat més anys i és com casa meva, m'hi sento còmode, conec molta gent a l'hospital i també de diferents àmbits: polític, empresarial...

Tot i així, el canvi és un ascens...

És un reconeixement ser a la cúria, en què hi ha un provincial i quatre consellers, un dels quals sóc jo. La cúria és la que es responsabilitza de la vida dels diversos centres, i és pujar un escalafó.

Com va ser la seva primera etapa a l'hospital, el 1976?

Era a Madrid i havia demanat un canvi a Pamplona, però em van enviar a Manresa. Va ser un trasbals psicològicament. Però al cap de tres mesos ja em trobava molt integrat. Feia de supervisor del bloc quirúrgic, i assumia la coordinació de metges i infermeres. Va estar molt bé, tot i no ser la meva especialitat [Ruiz, a més d'infermer, és diplomat en Psiquiatria]. Vaig passar a Alacant, a un centre de protecció de menors, on hi havia 60 nois, amb trastorns de conducta greus. Va ser complicat. Després de 18 anys, havent passat també per Madrid i un centre de discapacitats intel·lectuals a Almacelles (Lleida), vaig tornar a Manresa.

Va tornar a Manresa en un moment complicat, ja que va coincidir amb la fusió hospitalària.

Vaig tornar en un moment pacífic, el 2001. Parlaven de fusió, però jo no en sabia res. El 2002 hi va haver fusió, i va començar el trajecte d'Althaia. Tothom sap que hi va haver problemes al començament. Després van venir Manel Jovells i un nou equip de direcció i es va anar pel camí correcte, es va possibilitar la pau social dels treballadors. Si el treballador està bé, es pot donar una bona atenció als malalts. I ara som en un moment bonic. Hi ha els problemes normals d'un hospital, però cal conviure amb la complicació, tot i que no conformar-s'hi, perquè tot és millorable. Althaia és en un moment excel·lent. A part d'un projecte hospitalari fantàstic, la gent està il·lusionada.

Si la fusió va ser complicada, després li va tocar l'alegria de celebrar el 75è aniversari de l'orde a Manresa, ara fa dos anys.

Ho vam viure amb molta satisfacció, pel reconeixement de l'orde des de diferents institucions: es va rebre la Medalla de la Ciutat, el premi Actius Socials de Regió7... I en traiem la conclusió que el ciutadà s'estima l'orde i penso que, des de fora, també es reconeix que Sant Joan de Déu és part del patrimoni de Manresa. Gent d'una certa edat ja venien de petits a veure els nens de la sala, i hi tenen afecte. Tot i que l'hospital va evolucionant, perquè no seria correcte estar com fa cinquanta anys.

Quina és la tasca del servei d'atenció espiritual?

És un servei que s'ofereix als hospitals on som nosaltres. No només una malaltia és somàtica o psíquica, a vegades tenim altres necessitats. Independentment de creences, la necessitat espiritual ve pels valors. A vegades, quan estem malalts, hi ha persones que ens demanen perdó, i sorgeixen ferides afectives. Som un servei més dins el tractament integral del malalt, que és qui demana que passi el capellà. També oferim el servei a altres confessions. Si es necessita l'imam o el pastor, també ens hi posem en contacte.

El seu successor ja havia estat 7 anys a Manresa, va passar-ne 17 al Senegal i en fa quatre que torna a ser a Manresa. Com el veu?

El germà, que també s'ocuparà de l'atenció espiritual i de la representació de l'orde, està il·lusionat, perquè coneix l'hospital. Si es ve de fora és difícil, perquè Althaia és molt gran, però aquest no és el seu problema. Podrà fer una bona tasca i, des de la cúria, també continuarem vetllant. El fet cert és que tindré més sensibilitat per Manresa que per altres punts.