El Dissabte Sant comença la Pasqua. Al toc de l'Al·leluia de la campana major de la basílica de la Seu hi responien totes les altres campanes de la ciutat, mentre que els infants "tornaven a matar" els jueus que havien quedat dels dies anteriors amb les carraques (xerrics-xerracs) per donar a conèixer la resurrecció de Jesús, i la gent gran també feia soroll amb llaunes i ferro i tirava escopetades de pólvora sola. Més tard, els ajuntaments van prohibir aquesta llicència bèl·lica a causa dels abusos que es feien.
Aquest dia també era costum fer el salpàs, una cerimònia que commemorava el senyal fet a les cases dels israelites. El capellà visitava les cases i masies i posava un pegat de sal a la porta per protegir-se dels mals esperits, dimonis i bruixes, alhora que reforçava els límits simbòlics de la comunitat.
La nostra ciutat estava dividida, abans, en dues zones: la ciutat alta, o Sobirà, i la ciutat baixa, o Jussà. La primera comprenia la zona del carrer de Sant Miquel al Carme, Remei, Escodines, Santa Llúcia i Seu. I la segona, Valldaura, Sant Domènec i Plana de l'Om. A cadascuna d'aquestes zones hi anava un domer o vicari amb dos escolanets. Quan arribava a una casa ja es trobava parada la taula amb una ampolla d'aigua, un plat de sal i uns quants ous. El domer tirava sal a l'aigua, la beneïa i feia una pasta que servia per posar a totes les obertures de la casa. En algunes parròquies el salpàs es feia el dilluns, dimarts i dimecres sant.
A la nit es feia a l'església l'ofici del foc, que és el més carregat de símbols de tot l'any litúrgic, amb el foc nou i benedicció de l'aigua i del ciri pasqual, per commemorar la resurrecció de Crist. Tothom combregava i s'apuntava posteriorment a la sagristia conforme havia satisfet el precepte pasqual de combregar almenys un cop l'any.
Tants ous com en cabien a la mà
El diumenge és una de les festes més assenyalades del nostre calendari festiu. Si Nadal és la gran festa familiar d'hivern, la Pasqua Florida o de Resurrecció, ho és de la primavera. I la festa gira al voltant de l'ou com a símbol. Era costum a les nostres terres que els homes mengessin per esmorzar una truita de tants ous com els en cabessin a la mà perquè, com diu la dita: "Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada". Al pla de Bergus hi havia un pagès que agafava onze ous amb la mà. Per completar la truitada s'hi posaven bledes i cansalada.
A la parròquia de Sant Pere Màrtir es feia a primera hora del matí la processó del "sang i fetge" perquè se solia menjar aquest dia per esmorzar un plat de freixura feta amb la sang i el fetge dels anyells sacrificats per les famílies en la celebració de la Pasqua. En el cristianisme, Agnus Dei o Anyell de Déu es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua. I per aquestes dates es mataven molts xais, ja que aquest animal és un símbol de la Pasqua cristina i jueva. Per exemple, l'any 1929 es van matar per Pasqua cinc-cents vuitanta anyells a l'escorxador de Manresa, quan diàriament se'n mataven poc més de dos-cents.
Al matí era i és costum que els infants vagin a buscar la mona a casa dels padrins, encara que molta gent també hi va el dilluns. Els ous de Pasqua serien una reminiscència del culte ovífer, i antigament el padrí regalava un ou dur de gallina més o menys barrejat amb un pa de pessic als nois.
Abans, ous; ara, Messi
La mona és un pa votiu (d'ofrena) fet amb l'última farina blanca de l'any. A sobre s'hi posaven ous que són un símbol -en moltes cultures- de fertilitat, d'engendrar la vida. Abans, la mona portava tants ous com anys tenia el fillol obsequiat pel padrí, i d'aquesta manera s'indicava l'edat del menut que rebia l'obsequi. Aquest es feia fins que el fillol feia la primera comunió (abans, als dotze anys), quan arribava a la pubertat. Això volia donar entrada al món adult. Ara, a sobre de la mona hi trobem el Messi i el Ronaldo, les Tres Bessones i l'última andròmina de la factoria Disney. La vida neix. Per això la relació amb l'ou i amb l'agricultura; és el temps que els sembrats es noten i creixen: som a la Pasqua Florida! A Suècia esclafaven un ou en acabar de llaurar; a Finlàndia, portaven un ou a la butxaca durant tot el temps de la sembra. A la nostra ciutat el dia de Pasqua es repartien unes estrenes de pa de pessic als regidors i treballadors del municipi. Aquest fet encara es feia l'any 1885.
