L'Anna -nom fictici per voluntat de l'entrevistada per mantenir l'anonimat- és una bagenca de 34 anys que fa just un mes es va sotmetre a una reducció de pit a la Clínica de Sant Josep de Manresa.

Quan i per què es va decidir a fer-se una reducció mamària?

Va ser al principi d'any quan realment em vaig decidir i la motivació principal va ser perquè tenia molt mal d'esquena. Havia intentat que m'operessin a través de la seguretat social, però pels criteris específics de selecció no va ser possible.

Quins són aquests criteris?

Has de tenir uns valors de volum del pit, contorn i caiguda molt importants i una estructura corporal molt petita, i no era el meu cas.

Tot i això, tenia mal d'esquena?

Sí, sempre n'he tingut. Tenia dorsàlgia i cervicàlgia. Tenia una postura molt caiguda endavant i jo sabia que l'arrel del problema eren els pits. Feia una talla 100-F, un pit molt gran.

A banda dels problemes d'esquena, quins altres inconvenients tenia fer una talla 100-F?

Mira, per exemple, tenia dificultats per trobar roba, ja que a la zona del pit no m'entrava. Els tirants dels sostenidors em deixaven marca i em provocava un dolor sostingut a la zona. Quan feia activitat física tenia molts cops osteocaondritis dels cartílags costals i era molt molest notar contínuament el rebot del pit. És un complex que he tingut sempre: no m'agradava a mi mateixa, no em sentia bé amb el meu cos.

Per què va escollir Manresa per operar-se?

Quan algú es planteja fer-se una operació estètica primer sempre pensa en les clíniques més populars de Barcelona, però després, quan hi rumies bé, t'adones que no coneixes cap metge d'aquestes clíniques i que t'hauràs de desplaçar contínuament. D'altra banda, vaig tenir bones referències de gent que s'havia operat amb la doctora Elena Martí i vaig considerar que era millor fer-ho aquí. A més, el preu també era millor.

Es penedeix d'alguna cosa?

De no haver fet el pas abans! N'estic molt contenta, tot i que el resultat final encara no el sé perquè fa massa poc de l'operació. No estic encara al 100 %, ja que tinc cicatrius importants. El meu cas ha estat dur perquè m'han tret molt teixit glandular. He tingut sort de tenir gent al costat perquè els primers dies quedes molt limitat.

Val la pena, doncs?

Sí. Només hi veig avantatges, m'he alliberat i ara que estic millor començo a gaudir del canvi. Per exemple, l'altre dia vaig anar a un sopar i no em vaig posar sostenidors. Això, abans, concretament des que tenia 13 anys, era impensable.