Christie's subhasta un quadre que atribueix erròniament al manresà Gabriel Guàrdia

Experts en la matèria situen el pintor d'origen navarrès Joan Gascó com l'autor de l´obra, valorada a partir de 100.000$

15.04.2016 | 07:38
Christie's subhasta un quadre que atribueix erròniament al manresà Gabriel Guàrdia

Els més grans no són infal·libles. No ho és la prestigiosa casa de subhastes Christie´s, la més antiga i important del món. Demà, a les 2 del migdia, hora local, a la seva seu de Rockefeller Plaza, a Nova York, subhastarà en un lot integrat per 150 obres d´art un panell del segle XVI propietat d´una col·lecció privada canadenca que en la fitxa tècnica atribueix per error al pintor manresà Gabriel Guàrdia. El preu estimat és a partir de 100.000 dòlars (88.000 euros).

No només és incorrecta aquesta atribució. En la descripció de la peça parla de les seves similituds amb una altra obra de Guàrdia que... tampoc no és d´ell. Es refereix al retaule de la Santíssima Trinitat que hi ha a la Seu de Manresa, que el monjo de Montserrat Francesc Xavier Altés, traspassat el 2014, va descobrir el 2008 que havia fet un altre autor, el barceloní Antoni Marquès.

En la fitxa de la peça, Christie´s inclou en forma d´un annex que passa força desapercebut un avís en la direcció correcta per a possibles licitadors en la subhasta. Hi diu que el doctor Santiago Alcolea ha fet saber a la casa de subhastes que aquesta pintura és de Joan Gascó. Consultat telefònicament per Regió7, Alcolea, que és el director de la Fundació Institut Amatller d´Art Hispànic, explica que la descoberta la va fer els anys noranta «mirant altres obres de Gascó» i comparant-les amb la peça atribuïda a Guàrdia, si bé és una troballa que no ha estat publicada. També aporta informació que no apareix a la fitxa de Christie´s sobre l´estada de la peça a la galeria Fischer de Zuric, on s´hauria subhastat entre el 23 i el 26 d´agost del 1939. L´any 1983 es va tornar a subhastar provinent d´una col·lecció privada de Milà, i el 1997 d´una de Madrid. En el primer cas, a la galeria Berkowitsch, i en el segon a Sotheby´s, ambdues a Madrid.

El pes de Chandler R. Post

Malgrat tenir en compte l´apunt d´Alcolea, la famosa casa de subhastes continua donant per bona l´autoria de Guàrdia. Consultat per aquest diari sobre aquesta atribució, Rafael Cornudella, que és professor d´Història de l´Art de la UAB, comenta que ell està d´acord amb la valoració d´Alcolea. Explica que «els antiquaris utilitzen sovint l´opinió de l´historiador de l´art nord-americà Chandler R. Post, l´autor de la monumental A History of Spanish Painting, sense contrastar aquesta opinió, com caldria, amb la historiografia més recent. Aquest és el cas de la fitxa que ofereix Christie´s. Tanmateix, haurien fet bé de donar més crèdit a l´opinió, que esmenten, de Santiago Alcolea, que ja fa anys va proposar que aquesta obra devia ser de Joan Gascó i no del pintor del retaule de la Santíssima Trinitat de la Seu de Manresa, aleshores identificat com Gabriel Guàrdia». I afegeix que «una altra prova de la manca de coneixements específics sobre la pintura catalana és el fet que el redactor de la fitxa de Christie´s ignori l´aportació que fa pocs anys va fer Francesc Xavier Altés, documentant el retaule de Manresa com una obra d´Antoni Marquès perquè el primer contracte amb Guàrdia [del 1501] va quedar sense efecte i la factura del retaule es va tornar a contractar amb Antoni Marquès» l´any 1506.

Sobre aquesta interessant descoberta que esmenta Cornudella, Regió7 en va oferir un ampli reportatge en l´edició del 16 de gener del 2009, en la qual es mostrava la documentació que guarda l´Arxiu Comarcal de Manresa que va permetre a Altés arribar-hi. La mala notícia va ser que, amb el canvi d´autoria, Guàrdia quedava pràcticament despullat d´obra i que la Seu, en concret, quedava sense cap retaule signat per un autor manresà. Tal com explicava Altés en el seu article sobre la descoberta, la producció barcelonina del retaule de la Santíssima Trinitat «converteix en exclusivament barceloní el conjunt de pintura gòtica actualment conservat a la Seu de Manresa».

La manresana Anna Orriols, que és professora d´Història de l´Art Medieval a la UAB, insisteix en l´argumentació de Cornudella. Fa notar que en la literatura que esmenta la fitxa del retaule hi ha un llibre, Pintura gótica catalana, de J. Gudiol i S. Alcolea, «on no donen pas aquesta peça com una obra de Guàrdia. En concret, comenten que «resulta pràcticament impossible d´establir relacions determinants entre la pintura que ens ocupa i les obres conegudes dels distints pintors actius en territoris catalanoparlants durant la segona meitat del segle XV; en realitat les seves característiques generals no responen concretament a cap dels focus pictòrics coneguts».

Com el seu col·lega, Orriols és de l´opinió que la casa de subhastes ha preferit fer cas a Post, «una autoritat de la pintura hispànica, americà, que va escriure a partir del 1930 sobre el tema». Potser perquè, malgrat els dubtes més que evidents que hi ha al voltant de l´autoria de l´obra, de cara a possibles compradors té més valor atribuir-la a un autor, oimés si aquest encara és considera el responsable d´un retaule de la importància del de la Santíssima Trinitat.

Descartats Guàrdia i Marquès

Cornudella fa memòria que «quan vaig publicar un article sobre la pintura del segle XVI al Museu Episcopal de Vic [que, per cert, guarda una part del retaule de la Seu, la figura del Crist de la Pietat de la predel·la] vaig aprofitar l´avinentesa per revisar el catàleg complet dels Gascó, la nissaga iniciada per Joan Gascó, un pintor d´origen navarrès que es va instal·lar a Vic, on els seus fills van continuar el taller. En aquella ocasió, però, vaig passar per alt la peça que ara surt a la venda, tot i que Santiago Alcolea ja havia deixat constància de la seva opinió en documentar les fotografies d´aquesta obra que té l´Institut Amatller d´Art Hispànic. Com que després no he tornat a publicar sobre els Gascó, no he fet pública la meva opinió, que coincideix amb la de Santiago Alcolea». Dit això, apunta que «mantinc una reserva prudent perquè no he vist directament l´obra i només puc valorar les fotografies. En tot cas, crec que cal descartar l´atribució a Antoni Marquès (abans Gabriel Guàrdia) i, en canvi, s´ha de valorar seriosament la possibilitat que es tracti d´una obra de Joan Gascó. Es tracta segurament d´una de les seves obres més primitives, dels seus primers anys a Catalunya, ja que té encara un sabor clarament quatrecentista. D´una cronologia pròxima als Profetes procedents del Retaule de Sant Esteve de Granollers (MNAC) o al Retaule de Sant Joan de Fàbre-gues (Museu Episcopal de Vic)».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema