El metge Dieng Papa Weynde Desiré és l'únic especialista en traumatologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Thiès, al Senegal. «Estic contínuament de guàrdia. Em truquen de dia i de nit», explica. Ha estat sis setmanes a Manresa per formar-se en intervencions quirúrgiques de pròtesis de genoll i de maluc, artroscòpies i cirurgia mínimament invasiva, a la Fundació Althaia.

Fa dos anys que la Comissió de Cooperació Internacional d'Althaia col·labora amb l'hospital de Thiès, gestionat per l'orde de Sant Joan de Déu. Fa assessorament mèdic, tècnic, formatiu i científic. Metges d'aquí hi han anat a fer formació, «però en temes concrets pensàvem que seria interessant que es formessin aquí», comenta la traumatòloga i responsable de la comissió, Dolors Rosinés. Ho han pogut fer gràcies a una beca de la FUB. Els professionals de la sanitat al Senegal «tenen una bona formació però no tenen accés a noves tecnologies».

El setembre, una infermera de Thiès, Marie Iffigenie Diedhoiu, ja va estar sis setmanes a Manresa per posar en marxa la central d'esterilització del bloc quirúrgic de l'hospital senegalès. És imprescindible per disminuir el risc d'infeccions i poder fer intervencions més complexes. «Era el primer pilar per donar més seguretat al pacient, fer cirurgies amb millors resultats, donar sortida a patologies que fins ara no es tractaven i també poder disminuir costos».

Garantida l'esterilització, va entrar en escena el traumatòleg Weynde Desiré. Ha estat sis setmanes als quiròfans de Sant Joan de Déu fent pròtesis de genoll, maluc, artroscòpies i cirurgies poc invasives. «Coses que no havia fet mai, ara les sé fer. D'altres les he vist fer d'una altra manera. He pogut parlar amb col·legues i ha sigut molt enriquidor».

«La primera intervenció de pròtesi que faci al Senegal serà una victòria», assegura. Actualment només hi ha dos hospitals al país que en fan. Tots dos són a la capital, a Dakar, i formen part del sistema públic. Tot i que en diuen així, només cobreix el 7 % de la població. La resta ha de pagar, i la gran majoria de senegalesos no s'ho pot permetre. El Sant Joan de Déu de Thiès funciona a través de micromutualitats. D'aquesta forma la població amb rendes més baixes té accés a la sanitat.