L’entitat ecologista Meandre ha denunciat que el potencial de la rehabilitada Torre Lluvià per a la promoció de l’enoturisme del Bages no pot seguir degradat per les pudors i les puces del femer del seu pati.
Des que la empresa “Bages Terra de vins”, amb la qual Meandre col·labora com a guies , va encetar el cicle de Caminades amb tast de vins als diferents cellers del Pla de Bages amb punt de trobada a la Torre Lluvià, el nombre d’inscripcions locals i foranies va en augment.
El diumenge 14 de maig va ser possible gaudir de la caminada i tast al Celler Fargas. Meandre defensa que la fórmula funciona: Sortida a les 9,30 des de la Torre Lluvià, caminada guiada de 4 Km fins el celler. Un paisatge impressionista, una excel·lent acollida per part dels propietaris del celler, l’ aprenentatge dels mots i verbs del mon del vi a peu de vinya, les explicacions del procés del vi. I finalment un tast de tres vins maridats amb productes de la terra per fer de coixí.
De tornada, un ruixat de primavera que va ajudar a fer els 4 km de tornada al punt de sortida : La Torre Lluvià.
Segons l'entitat ecologista, tot havia maridat perfectament: la gent, el paisatge, el vi, la saviesa dels que el fan. Tot ha maridat bé, menys les pudors i les puces del pati de la Torre Lluvià, "un equipament municipal en el qual portem gastats 800.000 euros de diners públics i que des de fa ja 2 anys demana a crits una empenta de l’administració per donar-hi dignitat i vida".
No es pot esperar més
En el projecte presentat per Meandre al procés participatiu 2017 , “El Pati de la Torre Lluvià”, més de vint entitats i empreses dels àmbits de la gastronomia i de productes locals, del mon de l’educació ambiental, de la música, teatre, circ i de la salut, s’han mostrat interessades en ser actors potencials de l’equipament . Fins i tot hi ha persones interessades, amb el perfil professional necessari per gestionar l’equipament.
Meandre considera que "no es pot esperar més per dignificar i donar vida a aquest equipament modernista. És qüestió d’autoestima. És qüestió de no sentir vergonya quan ensenyem i fem activitats en aquest extraordinari equipament".
Cap ús específic
La torre Lluvià de Manresa, edifici modernista en plena Anella Verda de Manresa propietat de l'Ajuntament, encara no té cap ús concret i específic quan fa més de 2 anys que es va mostrar al públic ja rehabilitada.
La recuperació de l'edifici modernista obra d'Ignasi Oms i Ponsa no ha anat acompanyada de cap projecte per donar-li un ús continuat, amb dies d'obertura i horaris fixos. Se'n pot visitar l'interior si es demana cita prèviament o bé si s'hi fa un acte puntual. Però no passa d'aquí.
A l'interior de la torre Lluvià hi ha una exposició de productes de proximitat de la comarca i una sobre l'Anella Verda de Manresa. Un altre dels atractius de la torre és l'edifici en si, per la seva singularitat arquitectònica i la seva ubicació, a tocar del camí vell de Rajadell i en un encreuament de camins i itineraris per diferents punts de l'Anella Verda.
Poc després que comencessin les obres de restauració, a principi del 2014, l'Ajuntament de Manresa va assegurar que la recuperació de l'edifici hauria de permetre valoritzar el patrimoni arquitectònic de la ciutat, però també el paisatgístic i natural del seu entorn, promoure els productes naturals agrícoles del Pla de Bages i convertir-se en una peça més del turisme a la ciutat. Llavors el govern es plantejava buscar socis per participar en aquest projecte amb la idea que fos sostenible des del punt de vista econòmic.
Propostes d'usos
De propostes al llarg de tot aquest temps n'hi ha hagut moltes i de variades. A final del 2014 l'entitat ambientalista Meandre va recollir en un document idees d'usos que li havien fet arribar entitats relacionades amb l'Anella Verda. Així, per exemple, hi havia qui proposava fer-hi un parc de les olors amb plantes aromàtiques, instal·lar-hi un molí fariner, observatoris d'ornitologia i d'astronomia aprofitant l'estructura de la torrassa o bé una botiga de productes de l'horta del Pla de Bages. També fer-hi cursos relacionats amb el medi ambient i l'àmbit rural i agrícola.
En el que tothom coincideix, però, és que la torre Lluvià ha de ser, i de fet ja n'exerceix encara que sense continuïtat, de punt d'informació de l'espai natural de tot l'entorn del Suanya. En el document esmentat es plantejava un edifici que funcionés com a espai d'acollida, un punt de trobada educatiu a més a més de fer-hi activitats. Cap aquí és per on es va.
A més a més s'ha de tenir en compte que les obres encara no s'han acabat. Tard o d'hora hi ha la intenció de recuperar els coberts que hi ha a l'entorn de l'edifici, i alguns espais de l'edifici s'han de convertir en aules.
Edifici municipal
L'Ajuntament de Manresa va adquirir la torre Lluvià i 7,5 hectàrees de terreny que l'envolten el 2012 per 227.000 euros. L'edifici es va construir el 1896. Conegut també com Vil·la Emilia, era una construcció senyorial de caràcter residencial-rural que estava en ruïnes i que s'ha reconstruït.
