«Les persones que han tingut més càries tenen més risc de patir Alzheimer»

Amb l'Alzheimer estem a les beceroles?

No, estem amb una trentena d'estudis que pot ser que frenin la malaltia en 5 anys. Hem de tenir marcadors d'alt risc de desenvolupar la malaltia. Quan tinguem això s'obrirà la possibilitat d'aplicar una medicina, però també actuacions sobre els estils de vida que cal tenir per no desenvolupar la malaltia. El futur passa per la detecció de la substància que pot provocar l'Alzheimer.

I mentrestant?

Mentrestant van sortint estudis que suggereixen que fer exercici, dieta mediterrània, estimular el cervell, estar actiu, content, poca depressió, dormir bé, revisar-se molt bé les dents i tenir una ortodòncia perfecta reduiria l'impacte de l'Alzheimer. Van sortint estudis que diuen que si es fessin determinades coses en poblacions grans segur que hi hauria molt menys Alzheimer. Com és possible que encara hi hagi obesos a les escoles? El 30%! Cal evitar-ho des del començament i aplicar un seguit de metodologies que al cap de 40 anys poden fer que la població tingui el 5% menys d'Alzheimer en aquella franja d'edat. Això voldria dir la meitat dels casos en determinades franges.

Quins estudis són aquests?

Són estudis sobre formes de canviar la manera de viure o sobre fàrmacs per actuar davant les substàncies que poden ser el factor de risc, podríem dir el colesterol de l'Alzheimer. En aquests moments hi ha vuit estudis en fase tres i podria ser que abans de 5 anys tinguéssim algun resultat que ens guiés. També hi ha dos estudis en fase dos. Estem parlant de guarir la malaltia des del començament a còpia de prevenció.

Tenir càries o l'obesitat en són causes probables? Què poden tenir a veure amb l'Alzheimer?

Moltes coses. Una de les maneres d'entendre què està passant al cervell és saber que durant 20 anys acumulem una proteïna que es diu amiloide i que no dóna símptomes, fins que un dia -i no sabem com- una neurona es mor i aquí comença. Així que no es pot esperar que apareguin els símptomes de pèrdua de memòria. Quan es trenca una neurona deixa anar una proteïna i s'acumulen al cervell unes substàncies que no hi haurien de ser. Unes substàncies que eliminem quan dormim, quan somiem eliminem aquesta porqueria que és l'amiloide. Identifiquem biomarcadors de risc i de malaltia en fase molt inicial dels símptomes. Aquest és el focus d'atenció per a la recerca.

Com es fa el pas?

L'aspecte nou dels darrers anys és que sembla que el pas de l'acumulació d'amiloide al fet que aquest destrueixi neurones té a veure amb processos inflamatoris cerebrals. Sabem quins són els gens que s'activen quan hi ha un procés inflamatori, sabem els gens que ajuden o no a eliminar l'amiloide.

D'acord, quin lligam hi ha entre la inflamació i les càries?

Doncs que hi ha processos inflamatoris i infecciosos que es cronifiquen. S'ha fet un estudi epidemiològic a la Xina que mostra clarament que les persones que han tingut més càries tenen més risc de patir la malaltia. Això vol dir que la càries provoca la malaltia? No! El que t'està dient és que hi ha temes que faciliten altres coses. També se sap que les persones que beuen begudes ensucrades tenen més Alzheimer perquè la diabetis, l'obesitat i la hipertensió faciliten l'Alzheimer. Per contra, el cafè és bo.

Sembla imperatiu abocar molts més recursos en recerca.

Sí, cada 3 segons hi ha un nou malalt d'Alzheimer al món. A l'Estat espanyol hi ha 900.000 persones afectades i el 2040 n'hi haurà 1,5 milions. El cost per cada malalt a l'any és de 24.000 euros, dels quals 10.000 euros els paga el sistema de salut i 17.000 la família, i això és una decisió política, el 65% el paga directament la família.

I els fàrmacs?

Tenim els mateixos fàrmacs que fa 15 o 20 anys i no en tenim de nous. Hi ha un producte del 2012 que és un nutrient mèdic que no es considera fàrmac i que té indicació per a l'Alzheimer lleu per millorar la memòria. Cap d'ells retarda ni frena la malaltia.

L'Alzheimer no és una prioritat?

No ho és. Amb la sida es va fer una gran inversió, també amb el càncer, i s'aconsegueix cronificar-ne o curar-ne la majoria de tipus gràcies a la recerca. Això requereix la decisió de prioritzar-ho i posar els recursos per fer recerca.

I això per què passa?

Perquè l'Alzheimer és una malaltia de vells i, a més, s'estan a casa i ni voten, i la majoria del cost l'assumeixen les famílies... Això no té cap interès per als polítics i és la desgràcia que ha tingut l'Alzheimer, que les famílies s'han hagut d'espavilar. A Espanya les retallades en recerca va ser el primer que es va fer. No es considera que sigui una prioritat en absolut. Això també passa en altres parts del món.

Quan hi haurà una porta oberta a l'esperança?

Malgrat els 500 assajos clínics que han fallat en els últims 12 anys, tenim esperança i il·lusió, perquè en continuem tenint molts en marxa. No serà abans de 5 anys que els assajos clínics donaran pas a la forma de frenar la malaltia, però estic molt il·lusionat que d'aquí a 5 anys tinguem algun tipus de tractament farmacològic que no curarà l'Alzheimer sinó que podrà frenar algun tipus d'Alzheimer. Igual que no hi ha medicaments que curin el càncer sinó que poden curar algun tipus de càncer en concret.