El Kursaal emociona els amants del teatre, la Fira Mediterrània apropa Manresa a cultures llunyanes a través de la música i el correfoc agermana tots els participants enmig de les guspires dels diables. Van ser les manifestacions culturals més reivindicades dissabte, en la inauguració de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana 2018, juntament amb l'important llegat arquitectònic modernista i gòtic que donen personalitat als carrers de la ciutat, i converteixen Manresa en mereixedora de la capitalitat que ostenta al llarg d'aquest any, segons les autoritats que van presidir l'acte institucional, i ha de dotar la ciutat d'una important proposta cultural en els propers mesos.

La inauguració també va servir per mostrar el pes que té la cultura popular de Manresa en la vida de la ciutat, amb una cercavila que va començar amb els diables de Xàldiga a la plaça Major i va continuar al so del tabalers de l'entitat cultural i festiva. Aquest any serà tot un repte per a l'autoestima local, per la quantitat de propostes que s'han programat al llarg dels propers mesos i el que implica esdevenir la capitalitat de la cultura del país. Les entitats i la ciutadania van mostrar ahir que en les jornades importants saben fer gala del seu patrimoni cultural i folklòric: l'acte institucional va omplir la sala plenària del consistori manresà i mig miler de persones van seguir la cercavila pel centre de la ciutat. El Kursaal també es va omplir per veure l'espectacle inaugural.

El saló de plens es va omplir de representants del teixit associatiu de Manresa i rostres coneguts de la vida cultural de la capital del Bages, com la de la gerent de la Fira Mediterrània, Lídia Hinojo, i el gerent del teatre Kursaal, Jordi Basomba. En la inauguració també hi va haver cabuda per als artistes manresans, els grans creadors que amb el seu talent i creativitat impulsen la cultura i es reivindiquen com a manresans. Per aquest motiu els virtuosos dits del pianista i compositor Manel Camp, els moviments harmònics de la professora de dansa clàssica Montserrat Circuns i la veu de Montserrat Mas, que va recitar poesia, van tenir un paper protagonista en l'acte institucional. «La cultura ha pujat a l'entarimat de la sala», deia l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, en el seu parlament.

Manresa oferirà en els propers dotze mesos més de 130 activitats que han de servir per situar la capital bagenca en el mapa de les ciutats amb un rica vida cultural. Manresa agafa el relleu de Reus, que ha estat Capital de la Cultura Catalana el 2017 amb una important agenda al llarg de l'any passat. De fet, entre els assistents hi havia l'alcalde de la capital del Baix Camp i el de Cervera, que ostentarà la capitalitat el 2019. Junyent ha assumit el repte de mostrar al país el patrimoni de la ciutat. «Ens toca fer bona feina per dues raons. Perquè hem de fer honor de tota la riquesa cultural de les nostres entitats i al nivell dels nostres artistes», va destacar en el seu discurs. En l'acte també va ser present Maria Dolors Portús, secretària general del departament de Cultura, i el delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, l'actor Juanjo Puigcorbé.

Apropant la cultura

L'acte inaugural també va servir per reivindicar els pes de les ciutats mitjanes de la vida cultural dels Països Catalans, com a urbs on és més fàcil apropar la cultura de la ciutadania. A les ciutats mitjanes, com Manresa, és clau la implicació de la ciutadania en la preservació de les tradicions populars i el paper dels equipaments com teatres, que donen accés a la ciutadania a múltiples propostes artístiques.

Qui més va reivindicar aquest paper destacat de ciutats amb una població similar a la de Manresa va ser precisament Junyent. «Les ciutats mitjanes del nostre país han estat les que ens han precedit i nosaltres venim amb la voluntat de permanència en aquesta elit cultural del país. També és un repte pels que ens han precedit. Reus ha fet un gran paper i, per tant, nosaltres també hem de fer un esforç per estar com a mínim al mateix nivell. Catalunya té unes ciutats mitjanes fortes. Perquè hi hagi un territori ben cohesionat tothom ha de tenir accés a la cultura. No hi pot haver ciutadans de primera i de segona, com tampoc en altres àmbits de la vida», va destacar.

Per la seva banda, la regidora de Cultura, Anna Crespo, va posar èmfasi al patrimoni arquitectònic de la ciutat i va destacar la proposta dels ponts de cultura. Unes formes que simbolitzen ponts i que han estat «customitzades» per artistes manresans i que són situats al Passeig de Pere III, entre el Casino i el teatre Kursaal. Simbolitzen ponts que uneixen comunitats, idees i diferents moments de la història. Ponts que volen simbolitzar els pilars de la cultura.

Record als «exiliats» polítics

El delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juango Puigcorbé, va fer el discurs amb un contingut polític més potent, en dir que a l'acte hi hauria de ser present el «conseller legítim de Cultura», Lluís Puig, que va marxar a Bèlgica amb altres membres del Govern abans de les detencions per l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. De fet, ja va començar el discurs dient que estrenava ulleres grogues, i també lluïa el llaç de color groc a la solapa de l'americana. També va criticar els efectes de l'aplicació de l'article 155 per a les institucions del país. La resta de parlaments també van tenir un record per Lluís Puig.

Puigcorbé va destacar, també, el paper del Kursaal dient que «és undels principals teatres de Catalu-nya» i també va tenir paraules per la Fira Mediterrània, «que és un esdeveniment cultural estratègic». Manresa acollirà en els propers mesos espectacles de circ, concerts i activitats tradicionals, que ompliran de cultura la capital del Bages al llarg de l'any.