Cap indici. Ni una prova que pogués donar una idea de què va succeir la matinada del 5 de setembre del 1988. La Policia Nacional va investigar el cas dels germans Pires Òrrit durant un any, però va arxivar el cas per falta de proves. Tot i que la investigació no va arribar a cap conclusió, els responsables que portaven el cas afirmaven llavors que la principal hipòtesi era que havien marxat per pròpia voluntat. Una explicació que mai no ha satisfet la família, sobretot perquè la germana de 17 anys portava ulleres, que la policia va trobar en un calaix de l'habitació de l'hospital.
La família fins i tot va sol·licitar els serveis d'un detectiu privat de Manresa, però després de pagar 50.000 pessetes mai en van saber res. «Fins i tot vam anar al despatx per saber si havia trobat cap pista, però no el vam veure mai més. Ens atenia el seu secretari», explica Mari Carme Pires.
El cas de la misteriosa desaparició, que havia estat sobresegut de manera provisional pel Jutjat número 1 de Manresa, es va reobrir de nou l'any 1994. Novament, però, no hi va haver cap resultat. En els anys posteriors, només els mitjans de comunicació van continuar parlant del cas. Regió7, per exemple, se'n feia ressò quan tenia lloc l'aniversari i alguns programes de televisió que solien tractar informació de successos parlaven amb la família perquè era un cas envoltat de misteri.
Actualment, Mari Carme Pires Òrrit continua el contacte amb els mitjans de comunicació, sempre que li ho sol·liciten, amb l'0bjectiu que la desaparició no caigui en l'oblit i algun dia es pugui esbrinar què va passar realment amb els seus germans. La família s'ha sentit, des de l'inici, desatesa per la policia i critica el tracte que van rebre.
